Delinqüent, agnòstica, missionera són qualificatius que s’adeqüen a la personalitat i a l’actuació de la periodista, escriptora, assagista i tertuliana Pilar Rahola. La caverna espanyolista s’escandalitza.

1. Pilar Rahola és un dels milions de ciutadans i ciutadanes de Catalunya que són considerats delinqüents per la caverna política, judicial i mediàtica d’Espanya. Tots haurien de seure al banc dels acusats perquè propugnen una Catalunya democràtica, pacífica, lliure, solidària, dialogant, sobirana, independent. Com Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs, Carme Forcadell, Joan Coma… Honor i gratitud als perseguits per causa de la democràcia.

2. La caverna ataca a Rahola perquè una sobiranista catalana, delinqüent i agnòstica accepta l’encàrrec de les Obres Missionals Pontifícies per actuar enguany com pregonera del Domund. Serà el 15 d’octubre a la basílica de la Sagrada Família. El Domund és una jornada que es celebra a tot el món per donar a conèixer la tasca de promoció humana i evangelitzadora de l’Església. L’agnosticisme de Rahola és compatible amb aquesta missió eclesial. És un agnosticisme humil, raonable, obert al diàleg amb els creients que intenten viure una fe de manera humil, raonable i oberta als agnòstics. Aquests creients i aquests agnòstics no són dogmàtics. Rebutgen el nacionalcatolicisme que consisteix en utilitzar la política per imposar una fe o en utilitzar la fe per imposar una política.

3. Rahola confessa moltes vegades que no és creient perquè és una persona amb dubtes. Cal recordar-li, però, que el creient també és una persona amb dubtes intel·lectuals i existencials. Dubtar, preguntar, cercar és consubstancial a la condició humana.

4. La fe cristiana no és un conjunt de dogmes i de preceptes. La fe cristiana és sobretot un estil de vida inspirat en els valors del missatge evangèlic de Jesús que, també avui, son significatius i vàlids. Perdonar i demanar perdó. Donar més que rebre. Compartir. Atendre sobretot als més marginats. Estimar, fins i tot a l’enemic. Comprometre’s amb la gent i el poble. Estar obert a la transcendència que allibera de tots els ídols. Esperar, malgrat tot. Missió del Domund, de l’Església, de les persones de bona voluntat és transmetre aquesta esperança raonable i misteriosa.