El bisbe de Girona, la puta i la ramoneta

8

Francesc Pardo i Artigas, bisbe de Girona, escriu una glosa dominical del 11 de setembre amb la forma tan nostrada de “fer la puta i la ramoneta”. Aquell estil que mareja a la gent, que és contradictori i ambigu, que no és clar ni directe. S’imposen unes preguntes.

1. El títol de l’escrit del bisbe Pardo és “Diada Nacional de Catalunya: festa, reflexió, identitat i pregària”. Reconeix, per tant, el caràcter nacional de Catalunya però, en canvi, el seu discurs no tracta a Catalunya com tan nació com les altres nacions. És el joc de la puta i la ramoneta.

2. El català o espanyol Pardo recorda paraules del papa argentí Francesc als bisbes: “Estigueu amb el poble (…) La unitat preval sobre el conflicte (…) La realitat és més important que la idea (…) El conflicte no pot ser ignorat o dissimulat. Ha de ser assumit”. També recorda l’aforisme de sant Agustí: “Unitat en allò que és essencial, llibertat en allò que és opinable, i sempre caritat”. Pardo també deixa constància del “desig i el dret d’una bona part dels ciutadans de ser consultats”. I es fa preguntes com aquestes: “Independència o no? Estat propi o no? En quin tipus d’Estat es pensa?…”.

3. El plantejament del bisbe de Girona obra diversos interrogants. Vol el bisbe una unitat imposada o uns pobles lliures? Vol el bisbe una Catalunya unida, depenen i subordinada a un estat espanyol que no deixa votar a la ciutadania per decidir el seu futur i que persegueix als polítics i a les autoritats de Catalunya com delinqüents per posar les urnes al carrer? No creu el bisbe que una relació entre una Espanya sobirana i una Catalunya sobirana faria que aquesta relació seria més democràtica, lliure, raonable i solidària? Creu el bisbe que el conflicte és soluciona millor apel·lant a una unitat metafísica o respectant els drets i les llibertats de les persones i dels pobles? Sap el bisbe que la solució del conflicte nacional de l’Argentina de Jorge Bergoglio es va resoldre trencant la seva unitat amb Espanya i que avui argentins i espanyols reconeixen que aquella decisió va ser positiva per ambdues parts?

4. Es partidari el bisbe de Girona que l’Església catòlica a Catalunya pugui tenir una Conferència Episcopal Catalana com, per exemple, les Esglèsies catòliques a Espanya, França, Italia i Argentina tenen les seves Conferències Episcopals espanyola, françesa, italiana i argentina?  Considera el bisbe de Girona quin sentit té una unitat eclesiàstica a l’estat espanyol quan la televisió i la radio de l’episcopat espanyol atempten sistemàticament contra els plantejaments polítics i cívics de Catalunya?

5. La unitat és superior al conflicte? Una petició al bisbe Pardo. Reflexionem i preguem sobre la tesi de que hi ha conflicte polític i eclesial quan s’intenta imposar la unitat per terra, mar i aire sense respectar els drets i les libertats de les persones i dels pobles.

Comparteix aquesta entrada