Els ultres Cañizares i Fernández Diaz, lluny del Papa i d’una prostituta

259

     El cardenal Antonio Cañizares i el ministre Jorge Fernández Díaz són ultracatòlics i amics. Ambdós queden molt lluny de la relació humana i cristiana viscuda entre una prostituta argentina i Jorge Bergoglio, llavors arquebisbe de Buenos Aires i avui Papa Francesc.

     El cardenal ha fet unes declaracions sobre la família que han provocat la crítica des dels àmbits cívic, polític i eclesial. El ministre ha utilitzat el terrorisme en un intent barroer i desesperat d’aconseguir un miserable grapat de vots. Això passa a l’Espanya constitucional

     Més enllà d’aquesta Espanya es donen escenes tan commovedores com la descrita a “El nom de Déu és Misericòrdia”, que és una conversa entre el Papa Francesc i el periodista vaticanista Andrea Tornielli.

     Aquest és el relat, profundament evangèlic, en els llavis de Francesc…. “En l’època en què jo era rector del Col·legi Màxim dels Jesuïtes i rector d’una església a l’Argentina, recordo una mare amb nens petits i a qui el marit havia abandonat. No tenia feina fixa, aconseguia feines eventuals només uns quants mesos a l’any. Quan no en trobava, feia de prostituta per donar menjar als fills. Era humil, visitava la parròquia, intentàvem ajudar-la per mitjà de Càritas. Recordo que un dia –era per les festes de Nadal- va venir amb els fills al col·legi i va demanar per mi. Em van cridar i vaig sortir a rebre-la”.

     El Papa prossegueix al relat: “Era allà per donar-me les gràcies. Jo creia que era pel paquet de Càritas amb aliments que li havien enviat: ‘L’ha rebut?’, li vaig preguntar. I ella va dir: ‘Sí, sí, per allò també li dono les gràcies. Però he vingut a agrair-li sobretot que vostè no hagi deixat mai de dir-me ‘senyora’.

     El Papa Francesc acaba el seu relat amb aquest comentari: “Són experiències de les quals aprenem com és d’important acollir amb delicadesa qui tenim al davant, no ofendre la seva dignitat. Per a ella, el fet que el rector de l’església, tot i conèixer la vida que duia en els mesos que no podia ensenyar, li continués dient ‘senyora’ era tant important o potser més i tot, que aquell ajut concret que lj donàvem”.

     (Text publicat a www.tribunacatalana.cat)

Comparteix aquesta entrada