Santa Muriel

5

El nom Muriel és gal·lès i significa “aquella que triomfa a la seva vida” o “blanca com la mar més resplendent”. Muriel Casals es una dona i política respectada i estimada pels sobiranistes catalans, pels demòcrates, pels agnòstics i pels creients. Un miracle.

          A l’hora de la seva mort, dues persones coincideixen des de perspectives diferents. L’agnòstica periodista Pilar Rahola diu: “Respectem amb silenci i pregàries aquest moment”. La creient sor Lucia Caram diu: “Descansa en pau amiga! Catalunya et porta al cor i plora la teva marxa. Prega per nosaltres”. Ambdues parlen de pregària. El Papa Francesc explica que significa pregar: “La pregària il·lumina els nostres ulls per saber veure als altres com els veu Déu, per estimar con estima Déu”.

          Muriel Casals va col·laborar amb l’acció cívica de l’Església. Assistia a la trobada anual del Grup Sant Jordi, ens creat pel bisbe Joan Carrera en defensa dels drets i les llibertats de les persones i de Catalunya. El periodista Marcel Joan escriu: “Muriel Casals, agnòstica, respectuosa, va entendre i valorar positivament la causa de l’Església catalana. Gràcies, Muriel”. El periodista Jordi Llisterri explica: “Muriel valorava el que representa l’Església a Catalunya. Els darrers anys, des de la presidència d’Omnium Cultural i durant els pocs mesos que ha estat diputada, mantingué una relació fluïda amb sectors eclesials. No fou una relació confessant. Era una relació que es feia perquè entenia que res no es podia construir en aquest país sense tenir present l’ampli corrent social i cultural que representa l’Església en el carril central del país”.

          Muriel és un exemple per als cristians de com viure els valors del cristianisme. Quatre dies abans del maleït accident mortal, va escriure un tuït sobre Miquel Pujadó i les cançons franceses que ella, nascuda exiliada a Avinyò, tant estimava i en el que deia: “Sigueu feliços”. Aquest “sigueu feliços” sintonitza amb les Benaurances de Jesús. Feliços els pobres en l’esperit, feliços els qui ploren, feliços els humils, feliços els qui tenen fam i set de justícia, feliços els compassius, feliços els nets de cor, feliços els qui s’esforcen per la pau, feliços els perseguits a causa de la justícia…

          Aquest desig de justícia, alliberament, humilitat, consol, bondat, compassió, misericòrdia, cor net, felicitat de Muriel Casals contrasta amb la reacció catalanofòbica dels àmbits polític i mediàtic espanyolistes. És el cas de l’espanyol Salvador Sostres, columnista del franquista i borbònic ABC. Ha escrit: “Muriel Casals soñaba con ser heroína y mártir de la Cataluña liberada, y acabó atropellada por una bicicleta en Urgel/Provenza siendo además el único e improbable caso en que un ciclista no era el culpable en la reciente historia de España. Las circunstancias mundanas de su muerte contrastan con la épica con que desafió a España, en un inevitable paralelismo entre la grandilocuente retórica del llamado proceso secesionista y sus aterrizajes tan forzados, y tan ridículos, en la realidad”.

          Aquesta terminologia indecent contrasta amb el tarannà de Muriel Casals. L’actual president d’Omnium Cultural, Jordi Cuxart, la recorda així: “Estimem-nos, ens deia sempre la Muriel. Estimem-nos, que això es tan bonic”. Són paraules repetides una i altra vegada per Jesús en l’Evangeli: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat”.

     (Article publicat a www.tribunacatalana.cat)

Comparteix aquesta entrada