Futur cardenal Juan José Omella, nomenat arquebisbe de Barcelona des de la a vegades llunyana Roma malgrat el maltractat, pacient i esperançat catolicisme català: ¡Quina decepció per les seves dues primeres homilies!
1. La primera homilia a la catedral de Barcelona hagués pogut ser dita a qualsevol altre diòcesi. Fou un text generalista i sense cap referencia a la realitat que avui és viu a les diòcesis barcelonina i catalanes. Val la pena tenir en compte el punt 154 de La joia de l’Evangeli, exhortació apostòlica del Papa Francesc. Escriu: “El predicador necessita també posar una orella en el poble, per a descobrir el que els fidels necessiten escoltar. Un predicador és un contemplatiu de la paraula i també un contemplatiu del poble (…) Es tracta de connectar el missatge del text bíblic amb una situació humana, amb alguna cosa que ells viuen, amb una experiència que necessiti la llum de la Paraula”.
2. La segona homilia a la basílica de la Sagrada Família fou un discurs amb diversos contes sense explicar el text bíblic. Francesc escriu en el número 153 de La joia de l’Evangeli: “A la presència de Déu, en una lectura reposada del text, es bo preguntar, per exemple, Senyor, què em diu a mi aquest text?”.
3. Aquesta segona i llarga homilia fou pronunciada íntegrament en espanyol. ¡Quina manca de sensibilitat i de coneixement de la realitat del país en que ara viu que és Catalunya! ¿No sap que la qüestió lingüística ha de ser tractada amb especial cura? ¿No sap que encara ara el català està en inferioritat de condicions? El papa Francesc escriu en el punt 139 de La joia de l’Evangeli: “La prèdica cristiana troba en el cor cultural del poble una font d’aigua viva per a saber el que ha de dir i per a trobar la manera com dir-ho. Així com a tots ens agrada que ens parlin en la nostra llengua materna, així també en la fe ens agrada que ens parlin en clau de cultura materna, i el cor es disposa a escoltar millor. Aquesta llengua és un to que transmet ànim, coratge, força, impuls”.
4. Una altra consideració. Ni el president ni cap conseller del Govern de Catalunya varen assistir a la seva pressa de possessió com arquebisbe de Barcelona. ¿Quina lectura pot fer-se d’aquest fet?. Una interpretació pot ser degut al fet que vostè és partidari, i de manera molt activa, de Barbastre i en contra de Lleida en el litigi sobre les obres d’art dipositades en el Museu Diocesà de Lleida.
5. Aquesta carta 1ª al bisbe JJ pot acabar-se amb un xic d’esperança. Vostè ha dit en la seva primera homilia: “En aquest dia de l’inici del meu camí episcopal en aquesta terra entranyable, vull dir amb claredat que vinc a recollir el llibre en el que estan escrits els grans esdeveniments que aquesta Església ha viscut al llarg de la seva història, i especialment en la més recent. Vull escoltar-vos, compartir els goigs i els sofriments que us aclaparen; vull caminar amb vosaltres en la recerca de la llum que ve del Senyor i que ens empeny a ser testimonis humils i valents enmig d’aquesta societat del segle XXI, en la que ens toca en sort de viure”. Veurem.