1. La llibertat, l’acolliment, Déu trontollen a una Europa que viu un cristianisme a la intempèrie superant la vella cristiandat. “Europa, retrobar l’ànima” és la temàtica del congrés de “Qüestions de vida cristiana” a Montserrat.
2. A l’Europa de les llibertats trontollen les llibertats com la d’expressió com la del cas escandalós sofert per l’escriptor Albert Sánchez Piñol. A l’Europa de l’acolliment trontolla l’acollida i s’aixequen barreres a Lampedusa i Melilla per impedir el suport humanitari als subsaharians pobres que fan clamar al Papa Francesc: “vergonya”. A l’Europa de la divisió de poders trontolla aquesta divisió de poders com succeeix a l’estat espanyol.
3. A l’Europa d’arrels cristianes hi ha cercadors de Déu a través del diàleg entre creients i agnòstics, sense dogmatismes. El pare Evangelista Vilanova, primer director de Qüestions, revista que nasqué l’any 1958, s’hi va referir poc temps abans de la seva mort esdevinguda el 9 d’abril del 2005. Va dir: “La vida cristiana, per ser vida i cristiana, es una recerca de Déu que mai pot acabar (…) El gran repte pel cristianisme consisteix en dos elements fonamentals: percebre l’absència de Déu i mantenir l’anhel i la nostàlgia per la seva presència”. O com diu un dels ponents, l’escriptor portuqués Gabriel Magalhäes: “Tenir fe consisteix en discutir amb Déu. La més interessant conversa de la nostra vida serà la que mantindrem amb Ell. Negar-lo, amb freqüència es una manera de trobar-lo”.
4. A l’any 2009, Qüestions passa a ser fruit de la col·laboració entre l’abadia de Montserrat i la Fundació Joan Maragall. En el primer número d’aquesta col·laboració, el 233, l’abat Josep M. Soler fa unes reflexions ben actuals. Escriu: “¿Quines són les qüestions de vida cristiana? Ho són totes les que fan i afecten les persones (…) Ens agradaria que Qüestions ajudés a donar criteris cristians i paraules d’esperança al treball dels homes i de les dones del nostre país (…) La línia de la revista s’ha volgut sempre inspirada per l’humanisme cristià. Ho ha fet des de la convicció que aquest humanisme ofereix un material ric a la reflexió dels lectors i suposa un respecte profund per les altres maneres de pensar”.
5. De tot això en parlen l’abat Soler, Josep M. Carbonell (president de la Fundació Joan Maragall), Gabriel Magalhäes, Jaume Casals (rector de la Universitat Pompeu Fabra), Josep M. Esquirol (professor de filosofia de la Universitat de Barcelona), Francesc Torralba (director de Qüestions de Vida Cristiana) (foto).
Fotografia de Fundació Pere Tarres