Reflexió cristiana sobre el comportament i el perdó de Pujol

17

1. Jordi Pujol (foto) demana perdó públicament pel seu comportament, que qualifica d’error, en relació a un afer econòmic que contradiu el seu missatge ètic.

2. L’actuació de Pujol decep des dels punts de vista social, econòmic, polític, nacional, personal, ètic, cristià.

3. Hi ha reaccions hipòcrites i venjatives. Són las d’aquells que no demanen explicacions a Felipe González, José Maria Aznar, Mariano Rajoy, per citar només alguns presidents, per casos greus i foscos com els del GAL, les armes de destrucció massiva, Gürtel. Alhora hi ha reaccions de tanta gent de bona voluntat que es senten defraudats i a qui, per exemple, els hi suposa un gran sacrifici familiar complir amb els deures cívics i fiscals.

4. Des d’una perspectiva cristiana, Pujol fa be de demanar perdó als altres. Perdonar, però, és a vegades molt difícil i, fins i tot, impossible. També fa bé de demanar perdó al Déu en que creu. El Déu de Jesús és misericordiós. Misericòrdia implica perdó, acabar amb les males pràctiques i, en aquest cas, tornar el que es déu. L’Evangeli de Lluc (19, 1-9) relata la trobada entre Jesús i Zaqueu. Aquest era cap de publicans i ric. Jesús es va hostatjar a la casa d’aquest personatge. Tots els qui ho veieren, en una mena del diuen diuen, murmuraven que Jesús havia anat a allotjar-se a casa d’un pecador. Zaqueu digué a Jesús: “Senyor, dono als pobres la meitat dels meus bens, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més”. Jesús li digué: “Avui ha entrat la salvació en aquesta casa. Perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”.

5. Un punt fonamental de la predicació de Jesús és la seva denuncia sobre els perills de la riquesa. Un altre punt fonamental es aquest: “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats (Mateu, 7, 1). 

Fotografia de Josep Tomàs

Comparteix aquesta entrada