El monàrquic president espanyol, cordial amb els ultres de VOX

1. El borbònic i juancarlista Pedro Sánchez acaba d’elogiar al Congreso el “sentido de estado” de l’ultraVOX. Òndia! (Eufemisme per hòstia; interjecció o expressió usada per a manifestar admiració, sorpresa o contrarietat. Diccionari de la Llengua Catalana)… El català, llengua prohibida al Congreso i al Senado d’Espanya però on el franquisme hi es permès. Quina democràcia!

2. Salvador Illa i Miquel Iceta comparteixen els elogis de Pedro Sánchez a l’ultraVOX. Illa accepta els vots de l’ultraVOX en una hipotètica  investidura perquè l’espanyolitat preval sobre la democràcia!

3. Tot això crea desconfiança vers els governs, retalla les llibertats, trenca la convivència. El més semblant a les imatges del que va succeir el passat 6 de gener al Capitoli de Washington són les imatges de la actuació policial espanyola l’1 d’octubre del 2017, i no la bona gent i les urnes als col·legis electorals. Votar mai es delicte en democràcia, i mai ha de comportar exili, presó i repressió. Quina democràcia!

4 L’ultraVOX ha facilitat al Govern espanyol més progressista de la història (?) que gestioni els 140.000 milions d’euros que la Unió Europea ha enviat a Espanya per afrontar la crisi pandèmica. La postura de l’ultraVOX és lògica perquè vol un règim espanyol post franquista (franquisme 2021), ultra centralitzador, ultra autoritari. Per això l’independentisme català democràtic i pacífic ha votat en contra. Un vot sobiranista contrari al Govern de Sánchez, Iceta i Illa per la seva manera de gestionar que no és autonòmica, ni descentralitzada, ni federal, ni respecta les competències i els drets nacionals de Catalunya. No es un vot contrari als 140.000 milions procedents de la UE. Es a dir, dels ciutadans europeus, inclosos els catalans. És fàcil d’entendre-ho.

5. I no es posi com model els bascos com mestres en l’art de pactar amb l’estat. Això es diu molt des de l’espanyolisme per atacar el catalanisme i el sobiranisme. La situació basca s’explica per la seva historia i la seva realitat. Un factor clau d’aquesta història i d’aquesta realitat és el terrorisme d’ETA i també el terrorisme estatal dels GAL. A Catalunya hi ha una altra cosa… la tenebrosa “Operación Cataluña” contra el sobiranisme que el règim espanyol no vol investigar. Quin progressisme! Quin escándol! Quina democràcia! Quina vergonya!