D’Illa a VOX contra el “I am a catalan” de l’exiliat Pau Casals

9

D’Illa, salvador d’Espanya, a VOX, més salvadors d’Espanya, passant pels unionistes de PP, Cs i altres camuflats als Comuns d’Ada Colau practiquen polítiques i emeten missatges contràris al “I am a catalan” que l’exiliat Pau Casals va exposar ara fa 50 anys a Nacions Unides.

 

1. Pau Casals neix a El Vendrell (1876) i mort exiliat a San Juan de Puerto Rico (1973). Aquest català universal defensa  la pau, la llibertat, la justícia, els drets nacionals de Catalunya. En reconeixement a la seva actitud, el secretari general de Nacions Unides, U-Thant, li lliura la Medalla de la Pau (24 octubre 1971). El discurs que Pau Casals fa en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació de “El cant dels ocells” son un testimoni impressionant de la seva dimensió humana. Testimoni ignorat per l’espanyolisme provincià.

2. Segueix el discurs de Pau Casals (traducció catalana de l’anglès). “Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare, una dona excepcional i genial, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, soc català (I am a catalan). Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps, segle onzè, van reunir-se a Toluges, avui França, per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament”.

 3. Pau Casals va cloure el seu discurs amb aquestes paraules: “Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: ‘El cant dels ocells’. Els ocells, quan són al cel, van cantant: ‘Peace, Peace, Peace’ (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.

Comparteix aquesta entrada