27. Aug, 2020
  621 Visites      4 Comentaris

Crítica cristiana a Omella i l’episcopat espanyol per justificar els reis

“Poble de Déu” es un article de Pere Reixach publicat al “Diari de Girona” que es una crítica cristiana a l’episcopat espanyol, presidit pel cardenal Joan Josep Omella, per justificar als reis Juan Carlos I i Felipe VI. El text pràcticament sencer segueix a continuació.



1. “Per convicció em sento part integrant de l'Església catòlica, ‘poble de Déu’, d'acord amb l'esperit del Vaticà II. Amb sentiment de pertinença i corresponsabilitat dic ben alt que m'entristeix la nota de l’executiva de la Conferencia Episcopal Española (CEE) on demana respecte per la decisió del rei emèrit de fugir del país i expressa el reconeixement per a la seva decisiva contribució a la democràcia i la concòrdia entre els espanyols. També manifesta la seva adhesió i agraïment a l'actual rei pel fidel compliment dels principis constitucionals i la seva contribució a la convivència i bé comú de tots els espanyols.

2. “M’entristeix però quedo curt. M'indigna! Sembla que pretenguin edulcorar, amb paraules boniques, un escàndol de gran calat. Com queda la missió profètica que els és encomanada? Sento dir-ho, però, per a mi, l'han situat anys llum del projecte original cristià. L'Evangeli ens recorda com Sant Joan Baptista fou decapitat pel monarca jueu Herodes perquè li cantava les quaranta per les seva vida faldillera i infidel. (Mc 6,14-29)

3. “Dos mil anys més tard, un rei espanyol és protagonista d'un escàndol d'infidelitat. Un fet comentat arreu del món, amb l'afegitó de suposats escàndols financers i fiscals. Per informació de tothom (inclosos els bisbes), la premsa, la ràdio i la TV en van plenes. Que en la conducta inadequada i irresponsable de Juan Carlos I, hi ha quelcom de veritat, deu ser cert, des del moment que el seu fill, Felip VI, l'ha deixat sense sou i l'ha apartat de la Casa Reial.

4. “També trobo desencertats i desconnectats de la realitat els elogis que la CEE dirigeix a l'actual cap d'estat espanyol i capità general dels Exèrcits. Uns elogis que no sintonitzen amb les denuncies del papa Francesc sobre la venda d'armaments. El diumenge de Pasqua va enviar aquest missatge urbi et orbi: ‘Aquest no és el moment de continuar fabricant armes i traficant-hi, gastant grans quantitats de capital que s'haurien d'utilitzar per guarir persones i salvar vides...’.

5. “Justícia i Pau pregunta: Què es produeix a l'Espanya borbònica de Felip VI? I ofereix la resposta. Tres empreses espanyoles (Airbus Military, Navantia i Indra) són entre les cent companyies mundials més grans del sector. Espanya ven armaments a dictadures que no respecten els drets humans, com l'Aràbia Saudita. Aquest règim per corrupció, està involucrat en el cas Corinna. Tot plegat no és massa edificant i els bisbes haurien de ser més curosos amb certs elogis.

6. “Càritas, Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, i molts d'altres que se senten ‘poble de Déu’, practiquen i evidencien d'altre manera el propi carisma profètic. Com la monja Lucia Caram que ha reaccionat amb duresa a la fugida del monarca emèrit. Transcric part de les seves declaracions a Religión Digital (06.08.20) ‘La carta de l'emèrit hauria d'estar dirigida a tots els espanyols. Hauria de reconèixer que va ser un corrupte, faldiller i lladre. Que el seu regnat va estar ple de vicis i que el seu exemple és nefast. Acte seguit: tornar el robat...’. Personalment no tinc cap dubte. M'adhereixo a la denuncia profètica de sor Lucia Caram. Em fa sentir ‘poble de Déu, en marxa’.

A la xarxa


4 Comentaris


Jaume Comellas Colldeforns

Magnífic,magnífic document. M'avergonyeix pensar que, com a creient que malgrat tot sóc, algú em pogués emparentar amb aquesta pecadora esgésia institucional catalana, també, i espanyola.

Núria Rusiñol Ponsharnau

Una vergonya justificar, l'adulteri , el robatori, defraudar al poble i esquivar la justícia.

SALVADOR

Quan vaig fer els 60 anys vaig deixar de ser d'aquesta Església. I havia estat una persona molt compromesa. Fa quinze anys que no trepitjo una església per assistir a una funció litúrgica. Son hipòcrites. A més no creuen amb el que prediquen (amb honorables excepcions com sempre). L'ùnic que els interessa és el poder i els diners.

Oriol

Confessió personal. Intento ser bon cristià... sense aconseguir-ho. Però considero que val la pena que el meu referent existencial és el Jesús de la solidaritat, l'alliberament, la fe, l'esperança. El Jesús acollidor, compromés, que prega. El Jesús condemnat pel poder polític repressor i pel poder religiós. El Jesús del Parenostre, de les Benaurances, dels criteris establerts en l'episodi del judici final. El meu referent no es la jerarquia eclesiàstica i menys ho és quan aquesta clerecia justifica les malifetes de l'establisment corrupte i de les autoritats polítiques


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat