Benvida ao mundo, querida Teresa. Bienvenida al mundo, querida Teresa. Welcom to the world, dear Teresa. Ara (dijous, 23 gener 2025) neixes i tot comença. No és moment de dir-ho però val la pena deixar constància d’un desig i d’una convicció. Has d’estimar i estimaràs tant com ets estimada pels teus pares (Fran i Marta) i la teva família de Galicia i Catalunya
Tothom diu que ets preciosa. I quan et facis gran descobriràs que aquí a la Terra (petit planeta que navega per l’univers infinit) hi ha alhora joia i benestar, dolor i plor.
Una cançó del poeta Raimon te aquest text: “Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, al vent del món. ///// I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món. ///// La vida ens dona penes, ja el néixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor; però nosaltres al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, al vent del mon. ///// I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món”.
Molts com el cantant de Xàtiva parlen de “déu” en minúscula. Altres ens sentim humilment arrelats en una història mil·lenària d’alliberament i parlem de “Déu” en majúscula. És una manera d’expressar el misteri profund de la realitat i la condició humana. Un déu que no és Déu? O un Déu que acull a homes, dones, grans, petits, de qualsevol condició… i que ens abraça des del començament i al traspassar la frontera de la vida i la mort.
Tinc un somni, estimada Teresa. Somio que estimis i siguis molt ben acollida i estimada per l’Aniol, en Guerau, el Manuel, el Jesús… I m’agradaria que guardessis aquest paper com un petit tresor.