1.- El que es fa dir “Govern de tothom” de Salvador Illa sona a propaganda totalitària. Vol donar la idea de que “tothom” és d’aquest Govern. “Tothom”, “totalitarisme”? El “Diccionari de la llengua catalana” ho deixa clar. “Tothom: tota la gent”. “Totalitarisme: sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat”.

2.- El totalitarisme trenca la convivència democràtica. “Democràcia: sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu” (“Diccionari de la llengua catalana”). I és que hi ha vida, llibertat, solidaritat, democràcia més enllà del “Govern de tothom” i del trist Illa. Aquest és un polític espanyol, borbònic, supeditat a la Moncloa,  fracassat federalista, activista contra els drets sobirans de Catalunya. El Govern Illa es veu en la necessitat de realitzar una campanya publicitària per netejar el seu sectarisme i les seves renuncies encara que el seu cost perjudiqui la despesa social.

3.- La postura propagandística i sectària del Govern d’Illa queda ben clara en el seu Manual de Comunicació: “El Govern de tothom és el missatge que ha d’identificar la comunicació de l’acció del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de transmetre a la ciutadania la voluntat de governar per a tothom, és a dir, on tothom s’hi senti representat, independentment del territori, la generació, la ideologia, etc. Aquest manual és l’eina per poder aplicar aquest nou concepte de comunicació i té la funció d’establir les pautes necessàries per a la seva correcta aplicació i reproducció. Presenta la creació de la marca, la seva aplicació i normativa, i les pautes d’ús en els diferents suports de comunicació gràfica i audiovisual. El manual s’adreça especialment al personal de la Generalitat de Catalunya i als professionals que intervenen en el procés de realització de qualsevol disseny relacionat amb la identitat visual de la Generalitat. Les normes i les recomanacions que s’hi detallen s’han d’aplicar amb rigor, ja que garanteixen la unitat de criteris en la comunicació i la difusió públiques de la Generalitat de Catalunya. Els caps de les oficines de comunicació i les persones responsables de la identitat corporativa dels diferents departaments són les persones que han de vetllar perquè l’ús i l’aplicació siguin correctes”.

4.- Valdrà la pena aportar aquesta setmana dues reflexions sobre la propaganda política. Una, democràtica,  d’Antoni Gelonch, titulada “El perill dels eslògans”, publicada a www.elnacional.cat. I una altre, a les antípodes, els 11 principis de la propaganda nazi establerts per Joseph Goebbels.