Carlos Nadal, mort fa 14 anys, viu en el record

248

Carlos Nadal va morir fa 14 anys. Vaig publicar l’article titulat “Periodista Carlos Nadal. Cívica i religiosa cerimònia d’un adeu” (29/01-2010) a la secció “In saecula seculorum” de “La Vanguardia” d’aquell temps. Es bo recordar-lo en períodes turbulents. Aquest text segueix a continuació…

1. “La tragèdia haitiana revela els contrastos d’una època de poders insolidaris i amplitud de la misèria”. Ho escriu Carlos Nadal al seu darrer article dominical sota l’epígraf “Week-end polític mundial” (24 de gener). Ara ell ha començat un “Week-end” definitiu, etern.

2. La mort i la cerimònia cívica i religiosa de l’adeu de Carles Nadal, 86 anys, han tingut l’estil matisat i l’exquisida humanitat característics de la seva vida.

3. Home savi. Aquella saviesa fruit de lectura intensa i variada, i de profundes experiències de la pròpia existència. Home bo. Aquella bondat que es transmet a fons i sense estridències, amb la vida personal, professional i docent. Amb els escrits. Textos periodístics de lectura imprescindible. Textos poètics, guardats al secret per als seus íntims. Per ser senzillament savi i bo, Carlos Nadal va ser, és, humil. Aquella humilitat que encara el fa més savi i millor. Més respectat. Més estimat.

4. Mossèn Jordi Piquer, que va presidir la cerimònia a les Corts, ho va dir amb sintètiques paraules. Va parlar de Carlos com “un bon periodista i un home bo”.

5. Les lectures bíbliques per a aquesta ocasió van ser molt apropiades. El Llibre de la Saviesa. Les paraules confiades de Jesús adreçades a Déu pare que consten a l’Evangeli. El comentari de mossèn Piquer, sentit i serè alhora, que parlen de Carlos com a home just i esperançat. Home de cos adolorit i d’ànim fort. Fragments musicals escollits pels familiars de Carlos Nadal. Música que l’ha acompanyat en el seu silenci, en la seva feina, en companyia dels seus, en capvespres suaus, fins a l’últim moment. Franz Schubert, Johann Sebastian Bach, Gustav Mahler. I pregàries senzilles, entranyables, humanes, potser divines. Com el Parenostre.

Comparteix aquesta entrada