L’aparell judicial acusa de terrorista al Jesús innocent

267

Jesús de Natzaret és perseguit, detingut, acusat de bandoler, jutjat, torturat, condemnat i executat com terrorista. Així és segons la llei imposada per l’establishment del seu poble (grans sacerdots i notables)  amb la col·laboració de les forces militars i d’ocupació de la Roma imperial (governador Pilat).

2.- Establishment i col·laboracionistes utilitzen les brutes clavegueres de l’estat. “Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en van trobar cap, tot i que es van presentar mols falsos testimonis” (Mateu 26, 59).

3.- En motiu de la Pasqua, el governador pot deixar lliure al pres que la gent vol. “Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs o Jesús, l’anomenat Messies? (…) Els grans sacerdots i els notables varen convèncer la gent que deixessin lliure Barrabàs i fessin matar Jesús” (Mateu 27, 15-20). Qui es Barrabàs? “Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis” (Marc 15, 6)… “Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat” (Lluc 23, 19)

4.- Jesús (home bo i just, compromès amb la bondat i la justícia) és tractat com un assassí. L’acusen “d’esgarriar el nostre poble, (…) de revoltar el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí” (Lluc 23, 1-5).

5.- Jesús proposa i vol un canvi radical de la situació establerta (= desordre establert) des del fons del cor. La causa de la mort de Jesús queda ben indicada en la creu on es crucificat. “Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: ‘Aquest és Jesús de Natzaret, el rei dels jueus’” escrit en hebreu, grec i llatí (Mateu 27, 37)”. El pacífic Jesús és acusat de violent, de subversiu i de fomentar el terror segons els qui el condemnen i per això es penjat entre dos homes violents. “Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra” (Mateu 27, 37-38).

6.- Val la pena deixar constància del que Joseph Ratzinger / Benet XVI reflexiona sobre aquests esdeveniments en la segona part del llibre “Jesús de Natzaret” i en el capítol 7 titulat “El procés de Jesús”. El Papa Ratzinger fa unes consideracions sobre aquest processament aplicables arreu i sempre, també a Espanya i Catalunya. “En Jesús apareix l’ésser humà com a tal. En ell es manifesta la misèria de tots els colpejats i nafrats. En la seva misèria es reflecteix la inhumanitat del poder humà, que esclafa així l’impotent (…) Pilat s’asseu al setial del jutge i profereix la sentència de mort. Sabia que aquest Jesús no era un delinqüent polític i que havia de ser absolt (…) Com a prefecte, ell representava el dret romà sobre el qual es basava la pax romana, assegurada amb el poder militar. Però amb el poder militar, tot sol, no es pot establir cap pau. La pau es fonamenta en la justícia (…) Una absolució de l’innocent podia fer mal a ell personalment i podia provocar ulteriors molèsties i desordres que calia evitar. La pau va ser en aquest cas per a ell més important que la justícia (…)  Així potser va calmar la seva consciència. De moment tot semblà anar bé. Jerusalem va restar tranquil.la. Però el fet que la pau, en darrera instància, no pot ser establerta contra la veritat havia de manifestar-se més tard”.

Comparteix aquesta entrada