Aportació cristiana al conflicte entre pobles i persones

518

Apunts del llibre “La fe cristiana. Una saviesa oberta al mon”, de Gerd Theissen. Novena aportació

00.- Els conflictes entre pobles (Rússia/Ucrania, Israel/Palestina, Espanya/Catalunya…) poden ser il·luminats des del missatge bíblic/evangèlic i d’aportacions com les del biblista/teòleg Gerd Theissen.

81.- “Els deu manaments volen protegir la llibertat (…) En el Sinaí es va descobrir l’amor al proïsme. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor”.

82.- “Un Déu que no guia ver la llibertat és un Déu fals”.

83.- “Es prohibeix la matança il.legítima de vides innocents. No matis (…) No acusis ningú falsament”.

84.- “Tots els pobles amb aquests deu manaments s’obliguen a defensar el do de la llibertat. Aquesta missió ha estat escrita en el cor de tots els homes com a segell indeleble d’haver estat creats a imatge de Déu”

85.- “Un Déu en nom del qual s’emprenien croades, es cremaven bruixes, es perseguien jueus, i entronitzaven el propi poble damunt dels altres, era un ídol, encara que fossin cristians els qui el veneraven”.

86.- “En el Nou Testament, l’amor al proïsme val tant per al foraster com per a l’enemic”.

87.- “Si Déu és bo, per què  el dolor? A això respon la fe en Jesucrist com a Déu fet home i crucificat. El dolor és més suportable, si Déu també el suporta. L’home no roman sol en el dolor. En el seu abandó de Déu, Déu no abandona l’home. Déu mateix ho diu en lloc seu: Déu meu, Déu meu, per què m`has abandonat!. Per mediació del crucificat, Déu es posa al costat de l’home. Per mediació del ressuscitat, fa pujar l’home cap a ell més enllà del dolor”.

88.- “La fe en Déu creador uneix les religions d’occident. El Déu u i únic es revela com a dependència en l’islam, com a llei en  el judaisme, com a amor en el cristianisme. Però també en totes tres religions és el Déu misericordiós l’origen dels manaments, el creador del cel i de la terra”.

89.- “Jesús va renovar la possibilitat d’experimentar Déu (…) Jesús exigeix l’amor  a Déu i al proïsme (…) Durant la seva vida, Jesús es va posar de part dels homes. Va fer aquest món transparent a la presència de Déu”.

90. “En guarir malalts Jesús els donava esperança (…) reconeixia els marginats (…) Cal que siguin feliços els qui ploren, feliços els humils, feliços els nets de cor (…) Malaurats va dir son tots aquells qui fan mal! I va portar a tothom el bon missatge: Déu no vol que els perduts es perdin”.

Comparteix aquesta entrada