+ Apunts del llibre “La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui”, de Gerd Theissen. Cinquè lliurement.
41.- “El misteri que hi hagi coses que existeixen ho pot penetrar tot com una música i ressonar dins nostre”.
42.- “La ciència no afirma res sobre el sentit de l’ésser, ni tampoc sobre el seu valor (…) El miracle de la nostra existència respon al miracle de tota existència”.
43.- “Cal que sempre decidim una i altra vegada si volem romandre fidels a la vida, una i altra vegada repetir el nostre sí a la vida malgrat tot”.
44.- “L’escalfor de la llar pertany al misteri de l’ésser: també abraça la nostra existència, i ens ajunta amb totes les coses des de les galàxies més llunyanes fins a les partícules més petites dels àtoms”.
45.- “El misteri de l’ésser es presenta en la veu de la nostra consciència (…) No ens podem separar del nostre propi jo (…) Suposem que aquí hi ha un sentit com seria que tenim una tasca a fer en la vida”.
46.- “En el món trobem referències a Déu quan escoltem en ell la demanda de canviar de direcció i de viure la vida com a resposta a aquest repte. L’experiència dels sentits és crida de Déu”.
47.- “La ciència analitza l’univers sense comptar amb un Déu (…) ¿Es deu tot això al fet que Déu no hi és, o a la nostra incapacitat de desxifrar els seus signes? (…) Les lleis de la naturalesa esdevenen pensaments de Déu, quan les contemplem admirats”.
48.- “Tota vida esdevé senyal que apunta vers Déu, si la nostra voluntat esdevé resposta a la seva voluntat de vida”.
49.- “L’amor fa que en una altra persona descobreixi el rostre de Déu. ‘Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara’ (1 Corintis 13,12)”
50.- “Mai no veiem directament la cara de Déu. Ell roman amagat. Desxifrem els seus rastres en el cosmos, en les galàxies més llunyanes, en els àtoms més menuts. En tot experimentem un ordre central, però no veiem aquest ordre cara a cara”.
+ Rastre: pista, vestigi (Diccionari de la llengua catalana)