Rèplica al tàndem Feijóo/Sánchez. La Constitució no prohibeix l’amnistia, i l’autodeterminació és un dret dels pobles

241

El guanyador i el pededor de les eleccions espanyoles, Alberto Núñez-Feijóo (PP) i Pedro Sánchez (PSOE), son un tàndem trampós perquè s’oposen a l’amnistia i a l’auto determinació de Catalunya. “Trampa: cosa enginyada per enganyar algú, especialment en profit propi. Mitjà il·lícit de guanyar en el joc. Guanyar fent trampes” (Diccionari de la llengua catalana).

2.- El tàndem espanyolista Feijóo / Sánchez està en contra de l’amnistia als perseguits, presos i exiliats polítics catalans. Ambdós enganyen quan diuen que l’amnistia és impossible i inconstitucional. L’amnistia és possible de la mateixa manera que fou possible la llei d’amnistia segons consta en el BOE (Boletín Oficial del Estado, 17/10/1977). Cap article de la Constitució, en vigor des del 29/12/1978, prohibeix l’amnistia.

3.- L’article 62 (apartat “i”) fa referència als indults. La doctrina més acurada i democràtica estableix el que segueix a continuació. L’indult extingeix la responsabilitat penal actuant sobre la pena derivada d’un delicte (la persona segueix essent culpable, però se li ha perdonat  el compliment de la pena). L’amnistia, en canvi, actua sobre el mateix delicte. L’amnistia té efectes retroactius, extingeix tota responsabilitat penal o civil, anul·la els antecedents penals. Pel mateix motiu, és general.

4.- Si el tàndem Sánchez / Feijóo fos demòcrata i constitucionalista hauria de respectar el text i l’esperit de la Constitució. Hauria de respectar l’article 96.1 de la Constitució: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”. Haurien de respectar el tractat o Instrument de Ratificació d’Espanya del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, aprovat per Nacions Unides (19/12/1976) i signat pel rei Juan Carlos I, Marcelino Oreja i Fernando Arias-Salgado. El primer article d’aquest Pacte, plenament vigent, estableix: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”. També: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats  que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya” (Constitució, 10.2).

5.- Els partits (PSOE, PP, VOX i altres…) i institucions diverses del règim espanyol driblen amb engany aquests textos de la Constitució i de la legalitat institucional institucional. Junts fa be de posar l’amnistia i l’autodeterminació sobre la taula. Els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles són irrenunciables. Ho son a Ucraïna. Ho son al Sàhara. Ho son a Catalunya. Un referent exemplar, històric, actual i internacional és el cas de Catalunya perquè ho fa de manera pacífica i democràtica com és públic i notori.

Comparteix aquesta entrada