¿Supressió de la “sedició”, delicte redactat el 1.822 quan es produïen alçaments militars, substituint-lo per un extravagant delicte de “desordres públics agreujats” per tal que el règim espanyol adeqüi el seu Codi Penal al de les democràcies europees? Pedro Sánchez, amb la complicitat del regionalista ER, ho presenta així però és un personatge no creïble perquè és un enganyabadocs. (“Enganyabadocs: Cosa de molta aparença però de poc valor”. “Badoc: Que bada” (Diccionari de la llengua catalana).
2.- Pedro Sánchez enganya quan diu que, en nom de la democràcia, defensa la monarquia i el juancarlisme, imposat pel dictador Francisco Franco, i quan assumeix l’ultra centralisme espanyol tot llençant el republicanisme i el federalisme a la paperera de la història. Ara hi ha motius fonamentats per afirmar que la supressió del delicte de sedició és un altre engany o una operació de màrqueting. L’actual engany sanchista enllaça amb un jove Pedro Sánchez que, al setembre de 2019, defensa públicament per TV als condemnats del grup paramilitar terrorista dels GAL durant el mandat de Felipe González així com la presumpció d’innocència dels acusats José Barrionuevo i Rafael Vera.
3. Només falta que un personatge rufianesc i enganyabadocs com Gabriel Rufián (ERC) recriminés llavors a Pedro Sánchez que, ja com president, es nega, amb el suport de l’ultradreta franquista, a investigar les connexions entre els GAL i Felipe González. S’entén tot. L’histriònic Rufián i ER avalen avui, contra el parer de tots els altres partits i entitats sobiranistes, el màrqueting penal del PSOE. “Histrió: actor, especialment en sentit pejoratiu” (Diccionari de la llengua catalana)
4.- Els mateixos autors del projecte de llei en qüestió, PSOE i Podemos, discrepen sobre si es tracta d’una derogació de la sedició o d’una reforma, i sobre com aquest ambigu text ha de ser interpretat, a qui i en quins casos s’ha d’aplicar.
5.- Hi ha nombroses rèpliques al respecte. President Carles Puigdemont: “No es desjudialitza res”. Presidenta Laura Borràs: “Cal alertar que el remei dels desordres públics no sigui pitjor que la malaltia de la sedició”. “Gonzalo Boye: “La reforma incompleix els criteris del Tribunal Europeu de Drets Humans”. Carles Riera: “La CUP critica que ER faci un intercanvi de cromos a canvi dels pressupostos”. Xavier Antich (Omnium): “Denunciem que la modificació de delicte de desordres públics criminalitza encara més la dissidència. Dolors Feliu (ANC): “Aquests reforma de la sedició castiga la mobilització independentista”`. Josep Costa (jurista): “Sánchez no deroga la sedició, només li canvia el nom”…