Carta a Galves: “¿Totes les religions son una merda?”   

76

1.- Benvolgut  Jordi Galves. “Opino que totes les religions són una merda. I sobretot són una merda els que volen matar-me per pensar diferent”. Son paraules de Jordi Galves, escriptor i filòleg, en un article a www.elnacional.cat. El Diccionari de la llengua catalana diu: “Merda: … brutícia… cosa dolenta, de molt poc valor”.

2.- Companyes de Galves  a www.elnacional.cat, com Míriam Díaz i Montserrat Dameson, es confessen cristianes. Miriam, Montserrat i en Jordi no son una merda. Tampoc Anna Roig (fins ara directora de Comunicació de Càritas, i ara de la Basílica de la Sagrada Familia) és una merda. Anna escriu a les xarxes: “Plena d’agraïment i estima acabo una etapa de quasi una dècada a la meva estimada Càritas, que tant m’ha adonat, on tant he aprés, on tant he crescut. Amb un equip de persones contractades i voluntàries que han esdevingut família. Però hi ha una cosa que no vull desaprendre: a mirar el món des dels més febles, a veure allò que ningú mira (…)”.

3.- ¿I què és la religió? Cal anar als principis originals del cristianisme. Per exemple, la carta de Jaume (1, 26-27). Està escrit: “Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida. La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món”. I també l’Evangeli de Mateu (22, 37-39). Els fariseus pregunten a Jesús quin és el manament més gran de la llei. Jesús contesta: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li es semblant: estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la llei i dels profetes depenen d’aquests dos”.

4.- Aquestes són paraules evangèliques, bíbliques. ¿Son una merda? Val la pena  llegir el que Rafael Argullol (filòsof, poeta, catedràtic d’estètica) escriu en una de les tres introduccions a “La Biblia catalana. Traducció interconfessional”. Explica: “Si hagués d’escollir les tres grans fons escrites de la cultura universal no tindria cap dubte: el conjunt format pels himnes vèdics i els Upanixads; el corpus grec dels poemes homèrics, les tragèdies i la primera filosofia; i la Bíblia, amb l’Antic i el Nou Testament (…) Hem de tornar a la lectura de la Bíblia per moltes raons. Per entendre, en la seva complexitat, el nostre art i la nostra literatura. Per gaudir d’una fabulosa experiència estètica. Per retornar als nostres orígens culturals i espirituals. I, sobretot, per cercar de comprendre alguna cosa del que som enmig de l’oceà de preguntes que és l’existència”.

5.- Benvolgut Jordi Galves, cal deixar constància que Míriam Díez, Montserrat Dameson, Anna Roig, els apòstols Jaume i Mateu, Jesús de Natzaret, Rafael Argullol, la Bíblia, Càritas, la Sagrada Família, estar als servei dels mes febles, estimar Déu i als altres no és una merda.

Cordialment, Oriol Domingo

Comparteix aquesta entrada