En defensa de Dalmases

95

1.- El fet és que pràcticament el 100 % dels que opinen sobre l’actuació de Francesc de Dalmases després del darrer i difunt programa de FAQS de TV3, el 9 de juliol, critica al diputat de Junts sense haver estat present en la seva discussió amb una periodista. Volen tallar-li el cap.

2.- Jo defenso  a Dalmases perquè els mitjans que han donat una versió apocalíptica desqualificant al diputat no em mereixen credibilitat, al menys fins ara.

3.- No em mereix credibilitat que un mitjà com naciódigital fortament subvencionat (mig milió d’euros) per presidència de la Generalitat, en mans d’ERC, es caracteritzi pel seu suport servil a l’ERC de Gabriel Rufián, Pere Aragonès, Oriol Junqueras, Sergi Sol (comissari polític i mediàtic d’aquest partit)… i alhora pel seu sectarisme, propi de l’espanyolisme, envers Carles Puigdemont, Laura Borràs, Jordi Turull i el seu entorn.

4.- El debat, com tants altres de caràcter informatiu i polític, va ser protagonitzat per Dalmases i  per la subdirectora de FAQS, Mònica Hernández Cilleros, que també col·labora a naciodigital, tan ben subvencionat per ERC. Aquest és un punt a confirmar o a desmentir.

5.- La dona que més ha escrit a la seva manera aquest dies sobre aquest afer al subvencionat naciodigital es Sara González. Ha presentant la seva versió de forma no rigorosa. Titula un dels seus textos: “Periodistes… també revelen pressions de Dalmases”. Es un article periodísticament molt dolent perquè es buit de contingut. Fa servir la tècnica bruta de no revelar cap nom i d’emprar nombroses vegades expressions imprecises com “dos treballadors d’aquests mitjans”, “altres periodistes”, “també un periodista de”, “un treballador ha posat en coneixement”, “revela un treballador”, “assegura l’afectat”. Només menciona un nom, el de Pere Mas que, a mes, s’ha expressat de manera contradictòria.

6.- El que segurament uns milers de telespectadors varen poder veure i sentir en directe, sense el filtre de mitjans com naciodigital, fou la intervenció elegant i de gran altura política i cultural de la presidenta Laura Borràs. Quin contrast amb l’agressivitat i frustració d’uns convidats que, en la seva majoria, exerciren d’interrogadors!. El bon preguntar d’un periodista no te res a  veure amb l’interrogatori dels policies, dels fiscals i dels jutges.  

7.- Si hom pensa que els convidats practicaren un interrogatori policial o fiscal, i no periodístic, s’ha de denunciar amb llibertat en una democràcia. Els periodistes de debò han de ser autocrítics. Afortunadament no son inviolables ni irresponsables com el rei espanyol.

8.- La necessària autocrítica dels bons periodistes implica que amb l’excusa de la informació i l’opinió no es poden manipular els lectors i els internautes ni tergiversar els fets. Els periodistes no son infal·libles, s’equivoquen però moltes vegades no rectifiquen.

9.- Dalmases, a mes, demana al seu partit que, entre altres actuacions, obri un expedient informatiu  per poder defensar-se.

10.- Per aquests motius, ara i aquí, defenso com periodista i ciutadà a Francesc de Dalmases.

Comparteix aquesta entrada