Terrorífic nyap monclovita. El PSOE que espia és el PSOE dels GAL

175

L’espionatge és el gran i terrorífic nyap monclovita. El PSOE (Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Salvador Illa…) que espia es el PSOE (Felipe Gonzalez, Miquel Iceta, Josep Borrell…) dels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación).

2.- “Els serveis d’intel·ligència son imprescindibles per la seguretat nacional…”, diuen. Però aquest objectiu i aquesta pràctica no son els de tots els serveis d’intel·ligència, i menys els dels estats amb adn franquista. La qüestió determinant es si l’espionatge respecta o viola els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Per això es lògic qualificar l’espionatge monclovita de nyap terrorífic. “Nyap: cosa no gens reeixida, mal feta”… “Terrorífic: terrible”… “Terrible: tal que és per infondre terror a qualsevol”… “Terror: por extrema, que fa tremolar” (Diccionari de la llengua catalana)

3.- El pervers espionatge monclovita compta amb la complicitat institucional, política, econòmica i mediàtica de l’unionisme. Qualsevol mitjà es justifica per imposar la unitat estatal espanyola. Val l’espionatge, la repressió, la guerra bruta, les clavegueres de l’estat. Tot s’hi val encara que es sacrifiqui l’ètica, la democràcia, la llibertat, el dret d’autodeterminació…

4. El PSOE espia és el mateix que el PSOE dels GAL. Josep Borrell afirma (13/09/1998) que solidaritzar-se amb José Barrionuevo (ministre d’Interior) i Rafael Vera (secretari d’estat de Seguretat), condemnats per terrorisme d’estat, forma part del seu projecte de futur. Textualment: “La solidaritat amb aquests companys va irrenunciablement unida al nostre projecte de futur”.

5.- Posteriorment, juny del 2020, es coneix un informe de la CIA sobre la creació dels GAL per part del Govern de Felipe González i que actua entre els anys 1983 i 1987. L’independentisme català democràtic i pacífic demana explicacions a Iceta que en aquells anys col·labora amb el “señor X” dels GAL. Com sempre, Iceta, personatge sense estudis i feines coneguts als seus 62 anys, no  dona explicacions i es dedica a xiular. (“Xiular: Ésser inútil d’insistir prop de la persona que està decidida a no fer el que li diuen” (Diccionari de la llengua catalana).

Comparteix aquesta entrada