Espanya nacionalista, ultra… i pobre castellà?

418

Una nació practica un “nacionalisme identitari i exclusiu” quan s’imposa a una altra nació sense respectar els seus drets i les seves llibertats. Així actua Rússia sobre Ucraïna, el Marroc i Espanya sobre Sàhara Occidental, Espanya sobre Catalunya a la que s’oposa celebrar un referèndum. ¿O no?

2.- L’Espanya nacionalista té vinculacions institucionals (Francisco Franco / Juan Carlos I / Felipe VI), judicials, policials, econòmiques i polítiques amb el règim nacionalista franquista. ¿O no?

3.- Alguns episodis d’espanyolisme extremista en ple segle XXI… Josep Borrell defensa a José Barrionuevo (ministre d’Interior) i Rafael Vera (secretari d’estat de Seguretat), condemnats per terrorisme d’estat dels GAL, i afirma: “La solidaritat amb aquests companys va irrenunciablement unida al nostre projecte de futur” (13/09/1998). El president Pedro Sánchez lloa al Congrés el “sentit d’estat” de VOX i del seu líder Santiago Abascal (03/02/2021). El PP signe acords amb VOX a les comunitats de Madrid, Murcia, Andalusia, Castella i Lleó… Òndia!

4.- Aquests “nacionalismes identitaris i exclusius” tenen adn ultra, siguin d’extrema dreta o disfressades d’esquerranisme. El fotoperiodista Jordi Borràs, expert en aquests afers i autor de “Tots els colors del negre” (Ara llibres), explica: “Ara sembla que el PSOE és el baluard contra l’extrema dreta, però Salvador Illa o Miquel Iceta es manifesten amb Vox i Democràcia Nacional darrere les pancartes de Societat Civil Catalana a la tardor de 2017. Ciudadanos i PSC normalitzen l’extrema dreta a Catalunya. Diuen ‘no són els meus, però són un més de la colla’. Al final, l’important és la unitat d’Espanya. Salvaguardar la unitat d’Espanya està per damunt de la democràcia. Aquest és el problema”. ¿O no?

5.- LA LLENGA ES UN SIGNE D’IDENTITAT D’UN PAÍS. El “nacionalisme identitari i exclusiu” es tan fort en l’actual règim espanyol que la única llengua que s’imposa obligatòriament a tot el seu territori es el castellà. L’article 3.1 de la Constitució, hereva del franquisme, estableix: “El castellano es la llengua española oficial del estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”. ¿Pobre castellà o pobre català?

Comparteix aquesta entrada