Manifest “Defensem l’escola en català” contra la modificació de la immersió

81

El manifest “Defensem l’escola en català”, signat per noranta personalitats d’àmbits diversos (escriptors, filòlegs, periodistes, advocats, mestres, activistes per la llengua…),  insta a no aprovar la modificació la llei de política lingüística, reforçar la normalització del català i no cedir a l’embat judicial que “pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat”.

Aquest és el MANIFEST:

“Els sotasignats considerem que la proposició de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada pels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya, Socialistes Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem no pot ser aprovada perquè constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per a normalitzar-la.

La incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, accentuada entre la població més jove.

Aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, i no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC núm. 5201/2020, de 16 de desembre, que pretén imposar un mínim del 25% d’hores lectives en una de les dues llengües oficials. Ja sabem, com hem vist al País Valencià, a partir de demandes d’organismes públics i privats que no s’han aturat, que els tribunals continuarien atacant l’escola en català amb qualsevol pretext.

El Govern no pot cedir a l’embat judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat. De fet, ja va cedir quan l’any 2020, en la negociació de la Llei Celaá amb el govern de Pedro Sánchez, no va exigir al govern espanyol la retirada del recurs que ha acabat originant aquesta sentència.

La llengua catalana, que en els territoris que la tenen com a pròpia és un instrument de comunicació, de cohesió social i d’identitat cultural, és també una aportació singular insubstituïble al patrimoni de la humanitat. Els llargs períodes de persecució política, legal i administrativa l’han col·locada en una situació de minorització en tots els àmbits i n’han accelerat el procés de substitució lingüística. Cal tenir en compte que fins fa només un segle el català era la llengua familiar i d’ús social de la immensa majoria de la població del domini lingüístic.

El català és llengua d’acollida per a gent de tots els orígens i és un patrimoni cultural a compartir.  La generalització de la immersió lingüística per tal de garantir-ne el coneixement continua sent un requisit indispensable per a la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans i per a la plenitud de l’ús social del català en tots els àmbits públics.

Si comunitats lingüístiques amb centenars de milions de parlants fan servir el seu idioma en l’ensenyament de manera normal, és evident que també ho ha de fer la catalana perquè té com a pròpia una llengua mitjana que pateix una persecució activa i atàvica.

Apel·lem a la responsabilitat individual i a la consciència lingüística i democràtica de tots els integrants dels grups parlamentaris per RECLAMAR:

1.- Que votin en contra de la proposició de modificació legislativa, una modificació que tindria uns efectes molt perjudicials per a la normalització de la llengua catalana. 

2.- Que reforcin i assegurin el català com a llengua del sistema educatiu, com també l’occità a l’Aran.

3.-Que garanteixin la no discriminació dels alumnes en el seu accés al coneixement i a l’ús del català, sense limitacions de cap mena.

4.- Que col·laborin amb les institucions dels altres territoris de llengua catalana per tal d’optimitzar recursos i aplegar esforços en una planificació lingüística coordinada que faci del català l’idioma públic comú i de cohesió de la societat.

5.- Que fomentin el català a l’escola fent-lo útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius, per exemple, forçant millores significatives en la nova llei audiovisual i fent complir les lleis que protegeixen el català.

Els SIGNANTS del manifest són:

Ada Ferrer i Carbonell, Alba Pujol, Albano-Dante Fachin, Andreu Pérez-Mingorance, Anna Arqué, Anna Carlero, Antonio Baños, Assumpció Maresma,Bel Olid, Bernat Joan i Marí, Biel Mesquida, Blanca Llum Vidal, Carles Franco, Carme Vidalhuguet, Cesk Freixas, Clara Ponsatí, Daniel Casals i Martorell, David Caño, Dolors Miquel, Dolors Sabater, Elisenda Paluzie, Elisenda Solsona, Enric Gomà, Enric Pujol, Estel Solé, Ferran Piqué, Francesc Parcerisas, Francesca Llopis, Frederic Munné, Gabriel Bibiloni, Gabriela Serrs, Gemma Pasqual i Escrivà, Gerard Furest, Guillem-Jordi Graells, Iolanda Batallé, Iolanda Segura, Irene Solà, Isolda Fortuny, Ivan González Galdeano, Jaume Cabré, Jaume Marfany Segalés, Joan Rafael Rabasco Lopez, Joan Reig, Joana Badia, Joaquim Arena, Joaquim Torra, Joel Joan, Jordi Badia, Jordi Borràs, Jordi Muñoz i Burzon, Jose Costa, Josep Cruanyes i Tor, Josep-Lluís Carod-Rovira, Josep Murgades, Julià de Jòdar, Júlia Humet Ribas, Lluís Llach, Mar Masanell i Messalles, Margarida Muset, Maria Majó i Clavell, Maria Teresa Xaus Rafí, Màrius Serra, Marta Daviu, Martí Sales, Matthew Tree, Melcior Comes, Mercè Canela, Mercè Ibarz, Mireia Boya, Núria Cadenes, Olga Amargant, Òscar Escuder, Oriol Grau, actor, Oriol Izquierdo, escriptor, Pau Vidal, Pere Solà, Pilar Rebaque Mas, Rosa Calafat, Rosina Sordé, Salvador Cardús, Salvador Cot, Sebastià Portell, Sebastià Alzamora, Sílvia Julià Lleonart, advocada, Teresa Casals, Tina Vallès, Toni Sala, Toni Strubell, Vicent Partal, Xavier Martínez Gil

Comparteix aquesta entrada