L’atac furibund de Gabriel Rufián (ER), basant-se en relats fantasiosos de les clavegueres de l’estat, contra el presidenr Carles Puigdemont i Junts per Catalunya, ve de lluny. Des de que Rufián s’emmiralla en les actuacions demagògiques i la fraseologia impúdica de l’espanyolista Alejandro Lerroux (1864/1949) i s’allunya del catalanista republicà Francesc Macià (1859/1933)… que a l’0ctubre del 1925 viatja, ai las, a Moscou.

2.- Les Joventuts d’ER critiquen durament a Rufián, per blanquejar la ultradreta en una guingueta (chiringuito, com en diuen els de Cs en demolició) televisiva a  la que convida ultradretans com Tomás Guash, Arcadi Espada, Xavier Garcia-Albiol (www.larepublica.cat  20 gener 2020). Els joves independentistes piulen contra el portaveu d’ER a Madrid “No podem obrir les portes a la normalització dels discursos d’odi. El feixisme s’ha d’aïllar i combatre. No en el nostre nom”. Un corrent crític del partit, Col·lectiu Primer d’Octubre, s’expressa de la mateix manera.

3.- L’actual Gabriel Rufián, ja en aquella època, queda ben dibuixat per algú que el coneix personalment i políticament a fons. L’economista i advocat Manuel Puerto i Ducet, autor de “Oligarquia econòmica y poder Financiero en España”, va tractar molt a Rufián a “Súmate”, entitat de castellanoparlants partidaris de la independència de Catalunya. Manuel Puerto diu: “Rufián parlava de república, espoli espanyol, Gramsi, Bandera Roja. La paraula independència  nomes li vaig escoltar forçat a la típica ‘’in, inda…” a la fi de cada acte. Rufián es un arribista de la política. Quan us adoneu que aquest noi té tant d’indepe com Arrimadas serà massa tard. Vaig ser el seu mentor a Súmate. Buscava feina i Junqueras li va oferir un gran sou. Estava a l’atur; jo li pagava la quota”.

4.- De fet, encara avui, Gabriel Rufián, el de les traïdores 155 monedes de plata, compta amb el suport d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès…