Yo soy español, español, español (¿?). I am a catalan

375

Yo soy español” és el títol del primer llibre d’història, ¿història?, pels escolars de la postguerra sota el règim franquista. El seu autor, Agustín Serrano de Haro, i el seu contingut doctrinari son franquistes i amb simbologia feixista. Afirma que “España es la misma ahora que antes y serà la misma siempre. ¡España es eterna! ¡Y yo soy una parte de España”. I del “yo soy español” és passa al “yo soy español, español, español” quan la selecció futbolística de “la roja” guanya algun partit de futbol.

2.- Quin contrast entre aquell “Yo soy español” i el “I am a catalan” que Pau Casals, perseguit pel nazisme i pel franquisme, va pronunciar de manera clara i sense ambigüitat en el seu discurs a les Nacions Unides (24 octubre 1971) en agraïment a la Medalla de la Pau que li va ser lliurada per secretari general de  NNUU, U-Thant, i que “El Punt Avui” te l’encert de recordar-ho en portada i en pàgineds interiors.

3.- Aquestes són les paraules del català universal Pau Casals, inoblidables i vigents en la situació que pateix Catalunya: “Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare -una dona excepcional, genial-, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, soc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps, segle onzè, van reunir-se a Toluges, avui França, per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament (…) Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: ‘El cant dels ocells’. Els ocells, quan són al cel, van cantant: ‘Peace, Peace, Peac’” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”. 

Comparteix aquesta entrada