Un petit tumor i una pregària íntima

353

Breu diàleg entre Ramon i Oriol. Acostumen a trobar-se cada setmana per preparar textos cívics i eclesials. En els darrers mesos per skype degut a la pandèmia. Feia uns tres mesos que no estaven en contacte, des de començament d’estiu. 

1.- Oriol envia a Ramon un email… “Benvolgut Ramon. A la primera reunió del grup,  encara telemàtica, hem parlat de tu. Després he assistit a una reunió d’un altre grup, aquesta presencial amb mascareta i distància. Han preguntat per tu. Hi ha tanta feina a fer!  Inacabable. Com estàs? que fas? Cordialment”.

2.- Ramon contesta a Oriol també per email… “Hola. M’han intervingut d’un petit tumor a un intestí prim. Tot ha anat bé i em trobo bé tornant ja cap a la meva comunitat. Encara no tenim la informació de l’anatomia patològica. Quan tot estigui disponible tindrem la valoració. Gràcies per l’interés”.

3.- Oriol comenta a Ramon… “Ai Ramon!. Qui estigui lliure d’un petit tumor… qui estigui lliure d’un maldecap… qui estigui lliure de cansament… qui estigui lliure de qualsevol mal… que tiri la primera pedra. I com no la podem llençar… anirem anant endavant, pedra a pedra, lliurement, esperançadament… i amb una pregaria que, diuen i confiem, enforteix l’esperit des de la més profunda intimitat”,

Comparteix aquesta entrada