Empar Moliner posa llum a la foscor sobre un monjo de Poblet

16

L’ombra de la sospita sobre l’actuació d’un monjo de Poblet, que tan ha trasbalsat el monestir i a la societat, és analitzada per l’escriptora Empar Moliner en l’article “El monjo de Poblet”, publicat a l’”ARA”, que posa llum a la foscor. Segueix el text de Moliner…

1.- “No fa gaires dies parlàvem del protagonista de la fotografia de l’àlbum Nevermind, de Nirvana. Ara, de gran, acusa els integrants del grup i el fotògraf de “pornografia infantil”. Segur que al món hi ha algun malalt que considera pornogràfic aquell bebè que neda despullat, però és que llavors també hauríem de demandar l’empresa Dodot. Ara llegim que un monjo de Poblet ha estat acusat de pederàstia. Un turista va fer-li una foto “jugant” amb una nena de cinc anys (pel que sembla li feia pessigolles) i ho va denunciar als Mossos. El que és sorprenent del cas és que “els fets” van passar al carrer, de dia, davant dels pares, que enraonaven amb un altre monjo”.

2.- “Màxima prudència, es clar. Però em sembla important, d’aquest cas, que els pares, que eren allà, no hagin presentat denúncia. No sé com actuen els criminals que toquen nens amb intencions sexuals, però no em sembla que ho hagin de fer en una plaça amb els pares presents”.

3.- “Els pares tenim un radar sempre alerta amb els fills. Un radar que prova de detectar tota mena de perills. Estic segura que aquests pares, mentre enraonaven, no li van treure l’ull del damunt. I estic segura que si haguessin detectat qualsevol comportament, ja no dic delictiu, sinó simplement sospitós, haurien anat a buscar la nena immediatament. Això per començar”.

4.- “No estic dient que el monjo sigui innocent, perquè no ho sé. I no cal dir que no hi ha delicte que em repugni més i que tregui més la bèstia que duc a dins que la pederàstia. Però sí que estic dient que quan la meva filla tenia cinc anys quedàvem al parc o a la platja amb altres pares i criatures de la mateixa edat. Els fèiem pessigolles, mossegades als culs, abraçades… Els portàvem a coll, els perseguíem, els trèiem els mocs i els portàvem a fer pipí i caca i els eixugàvem els culets. Qualsevol que ens hagués fet una foto també ens hauria pogut denunciar”.

Comparteix aquesta entrada