L’alè vital de la sobirania legítima

8

1.- Repressió, presó, exili forçat, institucions espanyoles amb adn franquista, clavegueres de l’estat, terrorisme d’estat dels GAL no resolen el conflicte històric i actual entre Catalunya i Espanya.

2.- La resolució del conflicte passa pel diàleg… dialogant sobre tot… des de l’aeroport al dret d’autodeterminació i l’amnistia. I passa per les urnes, no per les enquestes, i el respecte als resultats electorals. A Catalunya hi ha un Govern independentista fruit d’una majoria de vots i d’escons. La minoria unionista no pot imposar-se per la força ni de forma unilateral.

3.- L’experiència demostra que molts pobles que formaren part de la Corona espanyola s’han independitzat. Cap d’aquests pobles ha volgut tornar a dependre del règim espanyol… ni que aquest règim fos monarquia, o república, o dictadura, o democràtic, o de dretes o d’esquerres. El règim espanyol, també ara des de PSOE i Podemos fins a VOX, te que acceptar la realitat d’aquests pobles independents. Argentina, Uruguai, Paraguai, Xile, Bolivia, Perú, Colombia, Veneçuela, El Salvador, Filipines, Cuba, Mèxic… i un llarg etcètera.

4.- El catalanisme es plural. O espanyolista. O federal, encara que és un fracàs perquè mai ha federat res ni des de l’oposició ni des del govern. O autonòmic, però que ja no dona més de si. O independentista que és tan legítim com els altres. La hipotètica meitat dels catalanes unionistes no podem  ser annexionistes i segrestar a la meitat, o més de la meitat, dels catalans sobiranistes.

5.- Tres raons, com a mínim,  avalen la legitimitat de l’independentisme. Primera, si el sobiranisme és la voluntat de la ciutadania catalana expressada en les urnes.  Segona, l’article 10:2 de la Constitució. “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans”. Aquesta Declaració, que defensa el dret d’autodeterminació, preval sobre la Constitució espanyola. Tercera raó, el Boletín Oficial del Estado. El BOE (1977/10733) assumeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per Nacions Unides a Nova York. El primer punt d’aquest pacte estableix: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”.

6.- Els contraris a l’independentisme català intenten desqualificar-lo. Parlen de separatisme insolidari i d’una reivindicació que avui no te sentit. Però cap poble independent renuncia a la seva sobirania en ple segle XXI. Els països semblants a Catalunya en extensió i en població, a més, figuren entre els mes civilitzats en tots els sentits. L’independentisme català defensa els drets i les llibertats de Catalunya. No va contra Espanya ni contra els espanyols. L’alè vital de l’independentisme consisteix en proposar que entre Catalunya i Espanya hi hagi una relació basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte mutu a la sobirania d’ambdós pobles.

Comparteix aquesta entrada