Presos i exiliats. El Consell d’Europa desqualifica España com “unidad de destino en lo universal”

9

1.- Un factor de l’afer històric i actual entre Catalunya i Espanya  es que l’annexionisme, també en el règim borbònic en forma de PSOE o del tripartit PP/VOX/Cs, manté Espanya como “unidad de destino en lo universal” d’adn joseantoniano i franquista. El Consell d’Europa acaba de desqualificar de manera clara i rotunda els aparells judicials i repressors d’aquesta Espanya. L’auto denominat “constitucionalisme” polític i mediàtic, però, ho amaga de manera vergonyant. Significatiu.

2.- El demolidor informe aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, ai las, coincideix en el temps amb l’indult a nou presos polítics catalans que no tanca aquest afer històric i actual entre Catalunya i Espanya. Un estrany indult que es una mena de llibertat provisional, segons el catedràtic Joan J Queralt.  La repressió, dirigida avui per Pedro Sánchez i la seva fiscalia, continua. Hi ha tres milers d’encausats, molts i molts anònims. Hi ha exiliats, com el president Carles Puigdemont, que son lliures a Europa però son perseguits com perillosos criminals violents pel règim espanyol. Els interrogants queden oberts. ¿Per què no l’amnistia per a tothom?  ¿Que passa amb les institucions espanyoles cada vegada més desacreditades, des de la monarquia de Felipe VI i Juan Carlos I al sistema judicial i policial? ¿El règim espanyol no ha de rectificar res de res? ¿Es tancaran les clavegueres de l’estat? ¿Descarten un altre repressor 155 i, fins i tot, un criminal GAL? ¿Pot promoure´s i actuar en llibertat per la sobirania i la república catalana? ¿Pot defensar-se la llibertat sempre, com diuen, sempre que no s’exerceixi  la llibertat?

3.- Miquel Iceta adverteix o amenaça: “No hi haurà amnistia ni autodeterminació. Hi haurà diàleg i política”. També Pedro Sánchez: “Catalunya sense Espanya no seria europea ni pròspera”. No, Miquel, no. Els independentistes catalans demòcrates i pacífics volen (volem) política, diàleg, amnistia, autodeterminació, respectar el referèndum. Entre Constitució espanyola i Declaració Universal dels Drets Humans, optem por la Declaració Universal dels Drets Humans. I no Pedro Sánchez, no. Espanya és un estat tenebrós a la turca i no es autènticament democràtica si viola o no respecta els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles. També els drets i les llibertats de Catalunya. ¿Per què tens por de que Catalunya expressi en les urnes sobre el seu present i el seu futur?

4.- Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Salvador Illa i companyia han de respectar els dictàmens del Consell d’Europa i les resolucions del sistema judicial de la Unió Europea. ¿O no? Han de ser radicalment demòcrates i europeistes. ¿O no? Han d’abandonar el somni mític de l’Espanya como “unidad de destino en lo universal”. ¿O no? I, en canvi, han d’acceptar que l’independentisme català democràtic i pacífic planteja una relació entre Catalunya i Espanya basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el mutu respecte a la sobirania d’ambdues nacions.

5.- Ja ho diu el poema “Ara mateix”, de Miquel Marti i Pol, sense la manipulació grollera de Pedro Sánchez al Liceu… “Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora!: QUE TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE”.

 

Comparteix aquesta entrada