Indults benvinguts però humiliants si imposen renunciar a la democràcia

14

1.- L’annexionisme espanyolista, de PSOE a VOX, sosté respecta a Catalunya que “l’estat espanyol ha actuat amb tots els mitjans al seu abast sota el paraigua de la Constitució”. Contrapunt… Aquest paraigua rojigualdo està molt foradat. ¿És constitucional la repressió, el “a por ellos”, la violència policial de l’1 d’octubre, la manipulació mediàtica, mantenir les clavegueres de l’estat, tenir presos polítics com Turquia? ¿Es constitucional tenir exiliats polítics acusats de terribles crims violents però que a la Unió Europea viuen en llibertat i son tractats com ciutadans pacífics i amb tots els seus drets?

2.- ¿Que dir dels indults que, segons el PSOE dels GAL i del repressor 155, “Pedro Sánchez vol oferir als presos independentistes catalans”. Contrapunt… Mes aviat, Pedro Sánchez es veu obligat a concedir aquests indults per torejar la patacada que l’aparell judicial espanyol pot rebre de les institucions judicials europees. Els indults son benvinguts però poden ser humiliants. Entre altres motius, son benvinguts per alleugerir el sofriment que els presos polítics pateixen injustament i si son un pas cap l’amnistia que es constitucionalment possible. Però aquests indults son humiliants si el Govern espanyol imposa com a condició als indultats que renunciïn a ser demòcrates. Per exemple, que renunciin a alguna de les vies legítimes i pacífiques per exercir el dret d’autodeterminació.

4. “Humiliar. Inclinar en senyal  de submissió i reverència” (Diccionari de la Llengua Catalana)

4.- Els annexionistes espanyolistes també afirmen: “La independència de Catalunya no s’assolirà contra Espanya (…) La unilateralitat és un carrer sense sortida”. Contrapunt… La democràcia d’Espanya no s’assoleix contra Catalunya. El Govern espanyol es fica en un carrer sense sortida si es nega de forma unilateral a un referèndum pactat. De fet, el que ja s’hauria d’haver negociat després de l’1 d’octubre no es un nou referèndum. El que calia i cal es negociar com Espanya i Catalunya estableixen una relació sobre les bases de la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte a la sobirania d’ambdues nacions.

5.- La qüestió democràtica determinant es si els Governs espanyol i català accepten que el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (BOE 1977/10733) i la Declaració Universal dels Drets Humans (Constitució 10.2), que reconeixen que tots els pobles tenen el dret de lliure determinació, prevalen sobre el text constitucional. El sobiranisme / independentisme català ho accepta.

 

 

 

Comparteix aquesta entrada