Diverses consideracions sobre la (no) investidura de Pere Aragonès i sobre la posterior legislatura

1. La fantasmagòrica Mesa de Diàleg amb la borbònica i juancarlista Moncloa no consta a la Constitució ni a l’Estatut. Deu ser inconstitucional i anti estatutària.  Aquesta Mesa no fa res per la causa de Catalunya, els seus drets i les seves llibertats. Es fantasmal. (“Propi dels fantasmes. Que conté fantasmes o té aparença fantàstica”… segons el Diccionari de la Llengua Catalana). Aquest ens, propugnat per PSOE / ER i el seu poderós sistema mediàtic,  voldria que el sobiranisme cívic i polític català retrocedís al  procés autonomista espanyol. En diuen ampliar la base, ¿Oi Joan Tardà, el d’algú ho havia de dir? ¿Oi Gabriel Rufián, el de les miserables 155 monedes de plata? ¿oi Pere Aragonés, el de la potentada família dels Golden Hotels?…

2. El sobiranista Consell per la República a l’exili tampoc consta a la Constitució i l’Estatut, i te l’avantatge d’estar i actuar fora de les urpes repressores del règim espanyol. La seva feina feta és inqüestionable en els àmbits judicial, euro parlamentari,  internacionalització del cas català, defensa de la Declaració Universal dels Drets Humans. La tasca a realitzar per aquest Consell en el present i en el immediat futur està plenament justificada.

3. ER, Junts i CUP han de negociar tot el temps que calgui per tal d’arribar a acords en els àmbits, entre altres, del diàleg, la negociació, la internacionalització, el Consell per la República… per formar el nou Govern sobiranista / independentista de Catalunya. Els presos i els exiliats polítics tenen un paper a jugar perquè ells son més Catalunya que ningú. Els exiliats catalans no son uns fugats, com diuen els annexionistes d’adn franquista. Els exiliats polítics estan a casa seva, la Unió Europea, una UE que ha de millorar la credibilitat humanitària i democràtica.  

4. Però no hi ha pressa per decidir la investidura del candidat, malgrat la tesis d’ER i el seu entorn mediàtic. No hi ha pressa per formar un mal i inestable Govern. Un mal Govern és pitjor que un no Govern. Però hi ha molta pressa per reconèixer el resultat del 14 F a les urnes. La realitat és aquesta: ER (33 escons), Junts (32 escons), CUP (9 escons, només 9). No s’han de fer trampes ni demagògia. Aquest 33 / 32 / 9 ha d’incidir en la investidura, en el Govern, en el programa i en el full de ruta de la legislatura en els àmbits nacional, internacional, social, econòmic, cultural, lingüístic.

5. Una bona investidura, un bon Govern i una bona legislatura implica establir un acord sòlid del 33 / 32 / 9 que eviti errors del passat. Preguntes per evitar aquests errors. ¿Per que la CUP va voler llençar Artur Mas a la paperera de la història? ¿Per qué ER no va voler investir a Carles Puigdemont? ¿Per qué la CUP va impedir la investidura de Jordi Turull que va acabar a la presó?  ¿Per qué ER va retirar l’escó a Quim Torra? ¿Per qué Junts ha d’investir a Pere Aragonés sense un acord sobre el Govern i la legislatura i sense tenir en compte el 33 / 32 / 9?