Madrid simplista. Comunisme (?) o franquisme / feixisme

605

Pedro Sánchez i Díaz Ayuso, , PSOE i PP, molta bandera castellana i española

1. Isabel Díaz Ayuso (PP), presidenta de la Comunidad de Madrid, es treu del barret un eslògan electoral: “Socialismo o libertad. 4 de mayo”. La realitat és ni socialisme ni llibertat. Després dels darrers moviments, Dìaz Ayuso vol substituir ara el primer lema electoral pel de “Comunismo o libertad”. Seria millor que el lema fos aquest: “Comunisme (?) o franquisme / feixisme”. Tot molt simplista.                                    
2. El suposat socialisme del PSOE ha estat històricament republicà i federal. Ara defensa la monarquia imposada pel dictador Franco i avala el comportament del Juan Carlos fugitiu, pare de Felipe VI. A més, aquest partit no ha federat mai res en els àmbits institucional, polític, econòmic, territorial. Fins i tot, elogia el sentit d’estat dels ultres de VOX. El Govern del PSOE es tan socialista i progre que recórrer al Tribunal Constitucional les lleis de caràcter social, algunes pioneres, impulsades a Catalunya pel Govern Junts/ER i aprovades pel Parlament en la darrera legislatura.

3. I la suposada llibertat pregonada pel PP tampoc respon a la realitat. L’adn sociològica i mental d’aquest partit es franquista. Així es tradueix en els seus àmbits d’influència com, entre altres, l’institucional, el judicial, el policial, el mediàtic, les clavegueres de l’estat, la caverna mediàtica.

4. PSOE i PP, i també Podemos / Comuns coincideixen, però, en la seva manca de voluntat i de capacitat per plantejar-se la qüestió catalana. No volen un referèndum ni reconeixen els resultats de les eleccions. L’Operació Illa, impulsada des de la Moncloa, ha fracassat malgrat els seus 33 escons perquè Salvador Illa aspirava a presidir una Generalitat monclovita. Illa és queda a l’oposició en companyia de VOX (11 escons), Ciudadanos (6) en demolició, un PP marginal (3), i uns Comuns (8) desorientats, en crisi i que accepten el suport de l’ultra Manuel Valls.

5. Com a contrast, el sobiranisme català és manté a l’alça malgrat el “a por ellos”, la repressió, els presos i exiliats polítics. Les urnes del 14F donen una majoria a les forces independentistes (52% dels vots, 74 escons): ERC (33 escons), Junts (32), CUP (9). El primer pas s’ha donat: Laura Borràs (Junts) es la nova presidenta del Parlament. El segon pas serà la investidura de Pere Aragonés (ER) com president de Catalunya.

Comparteix aquesta entrada