1. L’encara ministre Salvador Illa aprofita el ministeri de Sanitat per fer propaganda partidista com candidat del PSOE a les eleccions catalanes. Defensa l’establishment borbònic, centralista, dretà, espanyolista.
2. Illa i el seu cap Pedro Sánchez, que és el que mana, llencen el republicanisme i el federalisme a la paperera de la història per convertir-se en servils súbdits de la monarquia centralitzadora imposada pel dictador Francisco Franco en la persona de Juan Carlos, avui fugat per obscurs afers econòmics i de faldilles. El campechano sempre serà el pare de Felipe VI, el dels discursos beneits per la Moncloa que tan malament cauen entre els demòcrates de Catalunya.
3. Illa aspira a recollir vots de partits en liquidació a Catalunya, com PP i Ciudadanos, de sectors espanyolistes com Sociedad Civil Catalana, d’un partit trumpista com VOX. La delegació del PSOE a Catalunya, el PSC més sucursalista que mai com ho prova la designació d’Illa pel dit de Pedro Sánchez, es dretanitza i s’espanyolitza encara mes. Un Illa hiperventilat que vol vacunar i liquidar el que qualifica de virus independentista, la qual cosa demostra quin és el seu autèntic nivell democràtic i pacificador.
4. Illa és còmplice executor del repressiu 155 contra el sobiranisme català i contra Catalunya perquè va perjudicar a tot el país i ara, a més, pretén retornar al passat de l’autonomisme castrat pel PSOE i pel Tribunal Constitucional. Per això vol reproduir a Catalunya un tripartit autonòmic (PSOE, Podemos, ER) com el que els tres partits han acordat a Espanya i a l’Ajuntament de Barcelona.
5. Illa està frontalment en contra del legítim i universal dret de l’autodeterminació dels pobles i en contra de l’amnistia dels exiliats i presos polítics catalans malgrat que els tribunals europeus deixen en ridícul el sistema judicial espanyol (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, fiscalia de l’estat). El Govern espanyol d’Illa només juga amb insinuacions sobre hipotètics indults que, en tot cas, es farien servir per barroeres motivacions electoralistes, i no per raons democràtiques i d’humanitat.
6. Illa te paraules, no fets, a favor del diàleg o bla bla bla entre partits. Aquí hi ha una altra diferència entre ER i Junts per Catalunya (JxCat). Oriol Junqueras i Pere Aragonés demanen dialogar. Carles Puigdemont i Laura Borràs exigeixen negociar entre iguals, amb garanties. Mentre el Govern de PSOE / Podemos manté la repressió començada pel Govern del PP.