Puigdemont i/o Aragonés… Política és confrontació democràtica

429

Pere Aragonès (ER) i Carles Puigdemont (JxCat)

Una conferencia de l´exiliat Carles Puigdemont a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent ha provocat manipulació, ¿oi diari ARA? i escàndol farisaic, ¿oi Pere Aragonés?

1. El president Puigdemont deixa constància que l’estat espanyol, malgrat la dura repressió incrementada als darrers anys, fracassa en el seu intent de decapitar i liquidar l’independentisme català. El règim espanyol demostra dia a dia que rebutja una plataforma negociadora sobre l’exercici de l’autodeterminació, que és un dret humà i de les nacions. Per aquest motiu el president exiliat conclou que “la única via per una república catalana és la confrontació intel·ligent amb l’estat”.

2. Un escandalitzat vicepresident del Govern català, Pere Aragonès (ER), replica a Puigdemont. Diu que la negociació i el diàleg han de ser igual d’intel·ligents que la confrontació.

3. Però es clar, en tot cas, que política és confrontació democràtica. Exemples quotidians: l’ER de Pere Aragonés, el PSOE de Miquel Iceta, Podemos d’Ada Colau, el trifachito ultra de PP/Vox/CS cerquen la confrontació amb JxCat de Carles Puigdemont.

4. Val la pena precisar conceptes per evitar falses i estèrils polèmiques. Cal obrir les pàgines del “Diccionari de la Llengua Catalana”. “CONFRONTACIÓ: acció de confrontar o acarar. CONFRONTAR: acarar. ACARAR: Posar en presència (dues o més persones que fan afirmacions contràries) per treure la veritat d’un fet”.

5. La confrontació democràtica, que es la proposada i defensada per Puigdemont, està a les antípodes de les actuacions dels règims dictatorials i autoritaris. Aquests règims antidemocràtics impulsen la repressió institucional, governamental, política, judicial, policial. Empren la caverna mediàtica, la guerra bruta, les clavegueres de l’estat. Son règims amb exiliats, presos i perseguits polítics.

Comparteix aquesta entrada