Trampós Iceta i enganys unionistes sobre els reis

431

Els “constitucionalistes”, com el trampós Miquel Iceta i altres unionistes o dependentistes, enreden amb els seus enganys per defensar la monarquia espanyola i atacar el republicanisme català.

1. Miquel Iceta és un mal comediant que es proclama republicà però tot seguit afegeix que la Monarquia espanyola es el sistema que millor defensa els valors republicans. Els falsos republicans (Pedro Sánchez, Josep Borrell, Miquel Iceta, José Zaragoza, Salvador Illa, Eva Granados, Ada Colau, Lluís Franco Rabell, Joan Coscubiela, Jèssica Albiach…) defensen la Monarquia de Felipe VI i del seu pare, el campechano fugat de nit a causa d’obscurs afers econòmics i d’amants. Els falsos republicans intenten salvar una Monarquia en crisi i no volen la República ni espanyola ni molt menys catalana.

2. Una altra trampa d’Iceta, amb el suport de diaris espanyols com La Vanguardia i El Periódico, consisteix en desqualificar el referèndum com eina democràtica per conèixer la voluntat del poble. Fa trampa quan afirma, per exemple, que no cal un referèndum sobre la sobirania perquè la majoria de la gent no vol ni referèndum ni una Catalunya sobirana. Però, en contra del que diuen Iceta i l’espanyolisme, un referèndum és necessari perquè el poble s’expressi  lliurement sobre una qüestió específica i cabdal com és la sobirania i per conèixer quina és la majoria existent a Catalunya.  El referèndum no pot ser substituït mai per cap sondeig ni per les suposades arts endevinatòries d’un Iceta qualsevol convertit en aquell Pitoniso Pito que feia pronòstics dels resultats dels partits de futbol. 

3. Hi ha altres enganys de l’àmbit polític i mediàtic unionista. El periodista Rafael Jorba, per exemple, equipara les situacions de Juan Carlos i de Jordi  Pujol. Ve a dir: “El rei emèrit és a la Monarquia parlamentaria el que Pujol a la presidència de la Generalitat. Està en tela de judici les seves conductes, no les institucions que representen”. Rèplica… Les situacions de Juan Carlos i Pujol son incomparables, no tenen res a veure. El campechano, pare de Felipe VI, fou imposat com a rei pel dictador Francisco Franco.  El rei Juan Carlos  va jurar fidelitat al “caudillo” i als Principios del Movimiento Nacional (feixistes). Ai, aquest jurament públic i solemne! Fruit d’aquesta imposició franquista  i d’aquest jurament s’implanta la família borbònica a la Zarzuela que de pares a fills es va succeint hereditàriament sense passar per les urnes i protegits pel seu caràcter inviolable i no responsable.

4. Els afers del campechano i de Pujol no tenen res a veure, diguin el que diguin els espanyolistes. Juan Carlos es rei imposat per Franco i sense urnes. Pujol, empresonat pel franquisme, es elegit a les urnes i, a diferencia del rei emèrit, pot ser jutjat. Jordi Pujol (president número 126) és escollit pel poble. Després hi ha hagut diversos presidents per raons del vot, no de la sang. Pasqual Maragall (127), José Montilla (128), Artur Mas (129), Carles Puigdemont (130), Quim Torra 131). Els presidents de la Generalitat de Catalunya son fruit dels resultats electorals i també, tristament, de la repressió de l’estat espanyol, estat que es fa càrrec de les despeses i la protecció del campechano fugitiu.

Comparteix aquesta entrada