Pregària pels exiliats i presos polítics en temps de coronavirus

276

“Que el Covid 19 no ens faci oblidar que tenim gent a la presó i a l’exili” és un dels eixos de la pregària setmanal als Caputxins de Sarrià pels exiliats i presos polítics. Pregàries compartides telemàticament en ple confinament.

1. “Siguem pocs, siguem molts, ens hem de mantenir dempeus per defensar la dignitat de les persones i dels pobles. Hem de lamentar i fer-nos ressò dels que veuen maltractada la seva dignitat, i ens hem de doldre dels que aplaudeixen, premien, i defensen reiteradament els que maltracten els seus conciutadans”.

2. “Sempre és d’admirar i d’agrair que en totes les èpoques hi ha persones i entitats que amb molt d’esforç han defensat amb risc persona, i fins i tot de la pròpia vida, els valors de la llibertat, la justícia, la veritat i la igualtat. Però també son de doldre els silencis culpables dels que en lloc de denunciar i jutjar els abusos del poder i la seva corrupció el defensen i el protegeixen”.

3. “Les lleis han d’estar al servei dels homes i no al contrari. L’esclavisme va ser legal. El feudalisme va ser legal. El colonialisme va ser legal. El feixisme va ser legal. L’apertheid va ser legal. No deixar votar les dones va ser legal. Tenir presos polítics pot ser legal però és injust. No acollir els immigrants que fugen de les guerres o de la misèria pot ser legal però és injust. El mon evoluciona tot i la pèrdua de drets i de moltes injustícies vestides de legalitat”.

4. “No es pot deixar de lluitar i treballar perquè el mon sigui més just malgrat pugui ser il·legal. Ho va fer Jesús en el seu moment, lluitant per la justícia i la igualtat dels homes i per això va morir. Igualment Ghandi que va lluitar contra la legalitat britànica per alliberar el seu poble del colonialisme i l’explotació. Com també  Martin Luther King i Nelson Mandela que varen lluitar contra les lleis racistes i d’apartheis, totalment legals en aquells moments als seus respectius països”.

5. Preguem amb el salm 141… “Senyor, jo t’invoco, no tardis a venir. Així que et crido, escolta el meu clam (…) Guarda’m el cor, que no es decanti a res de mal, a cometre cap mena d’injustícia (…) Quan ells em fan mal. Jo continuo pregant  (.. ) Guarda’m dels que em paren un llaç, dels enganys del qui van amb males arts”.

 

Comparteix aquesta entrada