Ultra centralisme provincià de Pedro Sánchez

433

Un objectiu de l’aparell polític, judicial i mediàtic de l’unionisme es desacreditar als presidents Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra… i enfortir l’ultra centralisme provincià del president Pedro Sánchez. 

1. El president Pedro Sánchez es tristament previsible. Porta sempre posades les ulleres fosques d’estat predemocràtic. Ho veu tot en termes d’espanyolització, ultra centralisme, provincià, autoritarisme, militarisme… La ciutadania està acostumada a que adopti polítiques que van en primer lloc contra qualsevol decisió, encertada o equivocada, del Govern de Catalunya. La premsa internacional deixa en mal lloc la gestió espanyola de la crisi del coronavirus.

2. El Govern PSOE/Podemos de Pedro Sànchez, en contra del plantejament encertat del Govern JxCat/ERC de Quim Torra, confina tard i malament, i ara desconfina aviat i malament. Sànchez no fa cas de Torra que planteja un raonable desconfinament dels menors al carrer en franges horàries per evitar perilloses aglomeracions. Sánchez opta per la unitat territorial de la decimonònica província enlloc de la unitat territorial de la Catalunya moderna com planteja Torra. I es que l’espanyol Sánchez menyprea  el constitucional estat de les anomenades autonomies. Hi ha altres casos que demostren la irracionalitat del centralisme.

3. Sobre aquestes qüestions en parla Ernest Maragall en una trobada virtual a www.elnacional.cat. ¿Els partits nacionals espanyols (PSOE/Podemos i el trifachito PP/VOX/CS) aprofiten la crisi del coronavirus per retornar a un estat predemocràtic, centralista, autoritari…? Maragall contesta: “Si, es evident. Empren un llenguatge bèl·lic que es una mostra d’una concepció de l’Estat. S’aprofita la situació d’excepcionalitat per tornar a crear un rol central i quasi exclusiu en la presa de decisions. Parlen de coordinació però ells prenen totes les decisions i es neguen sistemàticament a tenir en compte el coneixement, la capacitat i la proximitat que el Govern de Catalunya i les administracions territorials tenen sobre la seva pròpia realitat. Es molt malt senyal. Si ho contrastem amb les practiques d’altres països europeus amb estructures més federals ens adonem de l’error que cometen, El pitjor es que no es nomes un error. També es una advertència”.

4. Maragall conclou: “En aquestes condicions s’està agreujant la qualitat democràtica. Ens dona més i més raó per expressar el nostre projecte d’emancipació com a país i com societat aquí a Catalunya. Es una evidència del que significa no ser Estat o estar obligats a acceptar la integració en un Estat que es manifesta d’aquesta manera. Es un estímul magnífic per al nostre projecte de llibertat”.

 

Comparteix aquesta entrada