Marchena no escolta la veu humanitària del Papa i dels bisbes sobre els presos

443

El jutge Manuel Marchena i el TC no escolten la veu humanitària del Papa i de l’episcopat català, i impedeixen que els presos polítics catalans passin el confinament a casa seva.

1. EXILIATS I PRESOS. El fet de que els exiliats polítics siguin lliures a Europa demostra que els presos han estat condemnats injustament. En la hipòtesi de que la sentencia fos justa res justifica que els presos, per sentit humanitari, no puguin estar a casa durant el confinament.

2. FRANCESC: JESÚS JUTJAT SENT INNOCENT. El Papa Francesc s’ha manifestat sobre aquesta qüestió en les celebracions de Dilluns Sant i Dimarts Sant. Ha dit: “En aquests dies de Quaresma hem vist la persecució que va patir Jesús i com els doctors de la Llei es van acarnissar contra ell. Jesús va ser jutjat amb duresa, amb acarnissament, sent innocent. Voldria pregar avui per totes les persones que pateixen una sentència injusta a causa d’acarnissament  (—) Penso en un problema greu que existeix en moltes parts de món. Voldria que avui reséssim pel problema de la superpoblació carcerària. On hi ha amuntegament -molta gent allà-, hi ha el perill, durant aquesta pandèmia, que acabi en una greu calamitat. Preguem pels responsables, pels qui han de prendre les decisions, perquè prenguin un camí just i creatiu i puguin resoldre el problema”.

3. L’ARQUEBIBS PLANELLAS DEMANA HUMANITAT A LES AUTORITATS. L’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense (Catalana), Joan Planellas, s’hi ha referit en l’homilia del DIvendres Sant: “Preguem per tots el qui parteixen les conseqüències de l’epidèmia actual (…) pels empresonats i perseguits, pels qui son tractats injustament pels home, pels emigrants, pels exiliats (…) El Papa ha recordat el deure que tenen els governants de vetllar per la salut dels qui es troben reclosos a les presons. Voldria demanar a les autoritats que durant el període de l’estat d’alarma, amb un gest de generositat, d’humilitat i d’humanitat, es permeti a tots els presos i preses, que ja gaudeixen de permisos per sortir de la presó, que puguin passar el que resta de confinament a les seves llars amb la família”.

4. SACERDOT ACUSAT INJUTAMENT. El mateix divendres, a la vaticana Plaça de Sant Pere, el Papa va presidir un via crucis en que les 14 escenes diraren  entorn de les presons i els empresonats. L’escena numero 11 estava dedicada a un sacerdot acusat i,  després de vuit anys de judici ordinari, absolt definitivament. Els exiliats i presos polítics poden identicar-se amb aquesta persona injustament acusada.

5. Aquesta es la meditació d’aquest sacerdot…. “Crist clavat a la creu. Quantes vegades he meditat com a sacerdot en aquesta pàgina de l’Evangeli. Aleshores, quan un dia, em van posar a la creu, vaig sentir tot el pes d’aquella fusta: l’acusació es feia de paraules tan dures com les ungles, la pujada es feia abrupta, el patiment estava gravat a la pell. El moment més fosc va ser veure el meu nom penjat fora de la sala de justicia: en aquell moment em vaig adonar que era un home obligat a provar la seva innocència, sense ser un culpable. Vaig estar penjat a la creu durant deu anys: era la meva via crucis poblada per carpetes, sospites, acusacions, insults. Cada cop, als jutjats, buscava el Crucifix penjat: el mirava mentre la llei investigava la meva història. La vergonya, per un moment, em va portar al pensament que seria millor acabar-la. Però llavors vaig decidir seguir sent el capellà que sempre he estat. Mai vaig pensar a escurçar la creu, fins i tot quan la llei em permetia. Vaig decidir sotmetre’m un judici ordinari: m’ho devia, als nois que vaig educar durant els anys de seminari, a les seves famílies. Mentre pujava el meu calvari, els vaig trobar al llarg de la carretera: es van convertir en els meus cirineus, van suportar el pes de la creu amb mi, em van eixugar moltes llàgrimes. Junt amb mi, molts d’ells van pregar pel noi que em va acusar: mai no deixarem de fer-ho. El dia que vaig ser absolt amb la fórmula completa, vaig descobrir que era més feliç que fa deu anys: vaig tocar l’acció de Déu amb la mà de la meva vida. Penjat a la creu, el meu sacerdoci es va il·luminar”.

 

Comparteix aquesta entrada