Polèmica entre els clàssics i vells diaris de paper amb els diaris digitals. Debat plantejat en aquests temps i també en plena pandèmia del coronavirus. Segueixen uns apunts…

1. Mentir implica enganyar, amagar la realitat, distorsionar els fets, dir mitges veritats. La censura i l’autocensura son una forma de mentir. Es dona en tots els règims polítics, sobretot en les dictadures com la franquista. També es dona ara, en plena pandèmia. “El diable es mentider i pare de la mentida” (Mateu 8, 44). Són paraules de Jesús als seus interlocutors.

2. Les fake news o noticies falses no son un invent de les xarxes socials i dels diaris digitals.

3. Les fake news i la desinformació han existit i existeixen en els tradicionals diaris de paper. I es molt mes greu en aquest cas perquè aquests mitjans es presenten com objectius, plurals, equilibrats, rigorosos, creïbles. També es dona en els mitjans audiovisuals.

4. La propaganda, subtilment disfressada d’informació veraç, perverteix i manipula la realitat. El nazi Joseph Goebbels va establir 11 principis de propaganda, principis que a la pràctica encara s’apliquen.

5. Aquest debat deriva, en part, del fet de que els diaris tradicionals han perdut el monopoli de la informació i de l’opinió davant les xarxes socials. Aquest és un dels motius pels quals la premsa clàssica, en crisi, tendeix a desqualificar els diaris digitals.

6. Els diaris de paper que desqualifiquen els diaris digitals, però, s’han adonat que els hi calia fer-se un lloc en les xarxes socials.

7. Un handicap dels mitjans privats (premsa, radio, televisió) es que el sistema informatiu es car i necessiten el suport econòmic d’entitats financeres i grans empreses. També de les administracions. Son les subvencions públiques que procedeixen dels impostos dels contribuents. Això condiciona la llibertat d’expressió, d’informació, d’opinió, de crítica. Els mitjans privats haurien de tenir la mateixa transparència econòmica que exigeixen als mitjans públics davant l’opinió pública.

8. La ciutadania ha de tenir criteri suficient per discernir el gra de la palla en matèria informativa. Cal deixar constància que les informacions i les opinions son creïbles si son documentades, ben argumentades, respectuoses, i no son servils amb els poders establerts (institucionals, polítics, econòmics…).