El sobiranisme / independentisme democràtic i pacífic català no manté la seva necessària unitat per fer front a la repressió institucional, política, judicial, policial i mediàtica espanyola.

1. Cada dia, des de fa temps, hi ha un episodi d’aquesta manca d’unitat tàctica i estratègica. Un dels darrers s’ha viscut a l’escenari del Parlament de Catalunya protagonitzat, entre altres, per Sergi Sabrià (ERC) des de la tribuna d’oradors. Sabrià defensa que el seu partit és aliat del president Quim Torra (JxCat). Un aliat fals perquè l’actual cúpula d’ERC, inclòs Roger Torrent (president del Parlament), es sotmet a les decisions de la Juntes Electorals Central i Provincial i del Tribunal Suprem que s’apropien de l’escó de Torra, escó que pertany al poble.

2. Aquesta repressió fereix de mort la sobirania del Parlament; és a dir, la democràcia. A més és un precedent antidemocràtic gravíssim. A partir d’ara tots els càrrecs escollits pel poble (regidors, diputats, senadors, presidents) ja no depenen de la voluntat popular expressada a les urnes, sinó del parer de quatre jutges.   

3. ERC paga amb la seva submissió un preu per la seva estratègia de configurar un trifachito autonomista a Catalunya en les eleccions catalanes. Un trifachito format per l’ERC de Gabriel Rufián, el PSOE de Miquel Iceta, Unidas Podemos d’Ada Colau, alcaldessa gràcies a l’ultradretà Manuel Valls. El trifachito autonomista compta amb el suport dels diaris espanyols d’allà i d’aquí com La Vanguardia i El Periódico.