Pessebre, de la intempèrie a l’exili

246

Els pessebres, des del de la plaça de Sant Jaume als instal·lats  en un racó de les cases, estan plens d’humanitat i misteri.

1. EL PESSEBRE INTERPEL.LA. Un pessebre és la representació del naixement de Jesús segons els relats del Evangelis canònics i apòcrifs. Algunes característiques substancials d’aquests relats són… 1/ Jesús neix en la perifèria, a la intempèrie, en una menjadora d’animals, no en un palau ni en un temple. 2/ El Jesús naixent té la companyia de pastors senzills i marginats que viuen al ras. 3/ Els personatges del pessebre viuen  una experiència profundament humana i misteriosa. Un càntic ho sintetitza: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als que ell estima”. Hi ha un relació íntima entre cel i terra. La glòria de Déu es vincula a la bondat i la pau de la humanitat. 4/ Jesús i els seus pares. Maria i Josep, van a Egipte, l’exili, degut a la repressió del rei Herodes, representant del poder despòtic legalment establert. 5/ Aquestes característiques, i altres, formen part de la condició humana i són aplicables ara i aquí. El pessebre interpel·la als “progres”, als anticlericals, als nacionals catòlics, als creients sincers, a les persones de bona voluntat.

2. PAU, DRETS I LLIBERTATS. La pregunta es aquesta: L’episodi del naixement de Jesús i el Pessebre proposat l’any 1223 per Francesc d’Assis, conegut com “’il poverello d’Assisi”, el pobret d’Assís, ¿que tenen que veure amb els nostres pessebres? ¿Reconeixen o amaguen que hi ha gent que viu a  la intempèrie, sense sostre? ¿Reconeixen o amaguen l’exili  i els presos polítics? ¿Reconeixen o amaguen el poder despòtic?  ¿Reconeixen o amaguen els vincles entre la fe en Déu, l’esperança, el compromís solidari, la pau basada en el respecte dels drets i les llibertats de les persones i dels pobles?

3. UN SIGNE ADMIRABLE. El Papa Francesc ha escrit la carta apostòlica “Admirabile signum”, el passat 1 de desembre, dedicada al essebre. Un dels paràgrafs diu: “No és important com es prepara el Pessebre, pot ser sempre igual o modificar-se cada any. El que compta és que aquest parli a la nostra vida. En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l’amor de Déu, el Déu que s’ha fet nen per dir-nos que està molt a prop de tot ser humà, qualsevol que sigui la seva condició”.

 4. NADALA ESPERANÇADA. I amb el pessebre, la nadala. Com l’enviada per la internauta Maria Teresa. “Anem a Betlem! Acollim el do de Jesús, que neix per cadascúi de nosaltres i tornem a casa no per fer-hi un hostal sino un estable que aculli Jesús i aculli a tothom. Joiós  Nadal 2019. Esperançat Any Nou 2020!!!

Comparteix aquesta entrada