El rebuig d’ERC a una candidatura amb JuntsxCAT dona una victòria sobiranista menys esclatant

334

Uns primers pinzellades  sobre el dia després de les eleccions espanyoles del 28 d’abril.

 

1. CAL UNA CANDIDATURA UNITÀRIA. El rebuig d’ERC a una candidatura unitària amb JuntsxCAT, malgrat la forta repressió del règim espanyol, fa que la victòria sobiranista sigui democràticament menys contundent i esclatant. De tota manera, els 22 escons del sobiranisme/independentisme superen a Catalunya en unes eleccions generals els 19 escons dels impulsors del repressor 155 (PSOEPSC, PP, Cs, Vox). Seria una llàstima que la voluntat d’hegemonia partidista s’imposés a la necessària unitat política i electoral sobiranista en els propers comicis municipals i europeus. Mentre, els 7 escons de Podem continuen movent-se en permanent ambigüitat.

2. PSOEPSC INCONSTITUCIONAL. El segon partit a Catalunya, PSOEPSC, manté una postura inconstitucional de la Constitució espanyola. Contra el que afirmen Pedro Sánchez i Meritxell Batet, la Constitució fa possible el referèndum i estableix que el text constitucional ha de ser interpretat i aplicat segons la Declaració Universal dels Drets Humans i els acords internacionals signats pel Regne d’Espanya. Aquesta Declaració i aquests acords preconitzen les llibertats i els drets de les persones i dels pobles, inclòs el dret a l’autodeterminació. Catalunya és un d’aquests pobles.

3. CAYETANA I INÉS, QUEDAOS. El nacionalisme espanyolista amb forts lligams franquistes (PP, Cs, Vox) fracassa rotundament, queda a la marginalitat de la societat catalana i reduït a 7 escons entre les tres opcions. Lògic és que els demòcrates i els sobiranistes facin un prec a Álvarez de Toledo i a Arrimadas: “Cayetana, quédate. Inés, quédate. No os marcheis”.

4. FRACÀS DEL SONDEIG DE LA VANGUARDIA. El sondeig de La Vanguardia fracassa. Les seves dades sobre les que ha muntat articles i articles demostren que el diari dels Godó tenia i te dos objectius: enfortir l’espanyolisme i atacar la política liderada pel president Carles Puigdemont. Va donar 2 escons a Vox, i s’ha quedat en un. Va donar 2/3 escons a PP, i s’ha quedat en un. Va donar 4/6 escons a C,s, i s’ha quedan en cinc. Va donar 16/19 escons a PSOEPSC i s’ha quedat en dotze. Va donar 5 escons als Comuns que n’ha obtingut set. Va donar entre 3 i 4 escons a JuntsxCAT que n’ha obtingut mes: 7 escons. Només va encertar ERC perquè va donar-li 13/15 escons i n’ha obtingut 15.

5. PEDRO SANCHEZ ASSUMEIX LA POLITICA DELS PERDEDORS. Les primeres previsions a l’estat espanyol continuen essent pessimistes. L’antic PSOE republicà i federal vol consolidar la monarquia imposada pel dictador Franco i s’oblida del federalisme. Pedro Sánchez no descarta l’aplicació del repressor 155. El PSOE continua rebutjant el referèndum d’autodeterminació malgrat ser constitucionalment possible i manté la seva aposta pel fracassat autonomisme segons la interpretació antiautonomista del desprestigiat Tribunal Constitucional. La fiscalia i l’advocacia  de l’estat continuen abraçats al feixista Vox en l’escandalós judici contra els presos polítics catalans. L’adversari principal del Govern de l’Estat continua sent el president exiliat Carles Puigdemont. El PSOEPSC no reconeix que un règim no pot ser considerat democràtic si te exiliats i presos polítics, Aquests fets demostren que el PSOEPSC de Pedro Sánchez assumeix la política dels perdedors.

 

 

 

Comparteix aquesta entrada