El monàrquic espanyol Miquel Iceta, secretari general del PSC/PSOE, defensa davant el nucli del partit la viabilitat del referèndum d’autodeterminació. Així consta en un vídeo que circula àmpliament en les xarxes socials.
1. Miquel Iceta: “Els referèndums sobre la independència s’han de poder fer i, de fet, a les democràcies avançades se’n poden fer”. Posa com els exemples del Quebec i Escòcia. Planteja uns requisits indispensables per la seva celebració. Una pregunta clara com aquesta: “¿Volen separar-se d’aquest territori perquè sigui un estat independent?”. Una participació mínima superior al 50%. El resultat cal que sigui al menys de la meitat més u dels vots.
2. Iceta s’expressa d’aquesta manera tan categòrica el dia 5 de novembre del 2012 en una sessió sobre “Federalisme, autogovern i dret a decidir”, organitzada per la Fundació Campalans, laboratori d’idees del PSC/PSOE. Del seu patronat formen o han format part, entre altres, Meritxell Batet , Laia Bonet, Josep Maria Carbonell, Gabriel Colomé, Joan Ferran Jordi Font, Salvador Giner, Eva Granados, Miquel Iceta, Joan Marcet, Rocío Martínez-Samper, José Montilla, Raimon Obiols, Josep M. Sala
Espanya té el deure constitucional de respectar l’autodeterminació de Catalunya
Val la pena reproduir el post “Espanya té el deure constitucional de respectar l’autodeterminació de Catalunya” publicat el 3 de juliol del 2017 perquè manté la seva vigència. Deia que “’aparell estatal d’Espanya té el deure constitucional de respectar el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
1. Article 10.2 de la Constitució espanyola: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”.
2. Article 21.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans : “La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics. Aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot”.
3. Del preàmbul i dels articles 1.1 i 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics: “La Carta de les Nacions Unides imposa als Estats l’obligació de promoure el respecte universal i efectiu dels drets i de les llibertats humanes (…) Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen alhora el seu desenvolupament econòmic, social i cultural (…) Els Estats parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.
4. La Constitució espanyola (1978) ha de ser interpretada segons la Declaració Universal de Drets Humans (aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides del 10 de desembre de 1948). Alhora Espanya ha ratificat (1977) el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Nova York, 19 de desembre de 1966).
5. La declaració institucional del president de Catalunya, (9 juny 2017) anunciava que el dia 1 d’octubre es celebraria el referèndum amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”. Carles Puigdemont afirmava en aquesta declaració que s’actuava “… en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya” i s’assumeix “l’exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia: el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país”.