(Espanya/Catalunya). Papa Francesc: la victòria amb violència és falsa victòria

208

“Les victòries obtingudes amb la violència són falses victòries” adverteix el Papa Francesc en una homilia a l`hora de l’Àngelus. Paraules aplicables als conflictes existents al món. També al d’Espanya/Catalunya.

1. Acció policial el dia del referèndum contra gent pacífica i desarmada, exiliats i presos polítics sense processament ni sentència, imposició del 155 amb una aplicació inconstitucional segons molts experts en constitucionalisme i dret penal, supressió de les institucions de govern de Catalunya, no reconeixement dels resultats electorals, determinats discursos polítics i mediàtics, interpretació i aplicació sectàries de les lleis… configuren una situació violenta. Demòcrates catalans i també espanyols ho pensen.

2. El Papa Francesc diu referint-se a tots els conflictes: “¿Què puc fer davant Déu per la pau? Pregar i dir no a la violència. Les victòries obtingudes amb violència són falses victòries, mentre que treballar per la pau fa bé a tothom”.

3. Aquestes qüestions són tractades de manera similar pel jesuïta i biblista Joan Morera Perich a “Desarmar els inferns. Practicar la no violència de Jesús avui” (quadern 207 de Cristianisme i Justícia). Presenta Jesús com model de “no violència activa” davant tota repressió sovint sàdica, brutal, irracional (persecució, infàmia, tortura, crucifixió). Els ensenyaments de Jesús aplicables ara i aquí mostren una intuïció: “L’arrel del violent és la creença que la seva violència té un poder indiscutible per imposar la pròpia obediència als altres (…) La forma de desarmar aquest infern passa per empènyer-lo a descobrir el que és incapaç d’advertir ell tot sol: la falsedat d’aquest principi. És a dir que en realitat la violència no aconseguirà mai controlar la situació definitivament”.

4. Una conclusió de www.avantguarda.cat. El sobiranisme català democràtic i pacífic és viu perquè no queda anul·lat per cap poder autoritari.

5. Una altre conclusió. L’Apocalipsi, llibre compost en temps de persecució, revela que els imperis aclaparadors, autoritaris o totalitaris no duren sempre. L’experiencia històrica confirma que s’ensorre. Els cristians ho han d’admetre. El cardenal Antonio Cañizares i similars també ho han asumir si volen ser bons cristians.

Comparteix aquesta entrada