Cardenal Omella, ¿quan visitarà els exiliats i presos polítics com bon cristià?

523

L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, ha de dir quan visitarà els exiliats i presos polítics catalans si vol ser coherent amb la seva darrera carta dominical i amb l’Evangeli de Jesús.

1. El cardenal Omella recorda en la seva carta sobre propòsits eclesials per al nou any unes paraules de l’apòstol Pau als Gàlates: “Ara que tenim temps, fem el bé!”. I indica que en el 2018 es celebrarà el vuitè centenari de la fundació de l’Orde de la Mercé dedicat a la redempció dels captius. “Aquesta commemoració –escriu- ens fa pensar en les necessitats socials i en les respostes que hem de donar com a Església en el present (…). És un repte i un compromís”. Afegeix que un altre propòsit eclesial “és treballar per la pau i per la concòrdia al nostre país”.

2. Omella, però, és limita a fer una declaració de principis sense prendre cap compromís respecte el fet de que el president de Çatalunya i els consellers del seu Govern estan a l’exili, la presó o són perseguits políticament. I l’Evangeli de Jesús exigeix als cristians passar de la teoria a la pràctica.

3. El cardenal ha de saber que els exiliats i els presos polítics catalans ploren, volen justícia, són pacífics, son perseguits. Algunes de les benaurances proclamades per Jesús són aquestes (Mateu 5, 1-11): “Feliços els qui ploren, perquè seran consolats (…) Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats (…) Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu (…) Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel”. I a l’escena del judici final (Mateu, 25, 31-46), Déu beneeix als que visiten a les persones que estan a la presó i maleeix als que no ho fan.

4. La visita del cardenal Omella i dels bisbes catalans als exiliats i presos polítics és una exigència cristiana i cívica. Seria un gest humanitari a favor de la pau i de la concòrdia a la societat catalana. Una visita episcopal al president Carles Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras i als seus companys pot ser interpretat per alguns com una actuació política negativa. No visitar a Puigdemont, a Junqueras i els seus companys pot ser interpretat per altres com una actuació política, per omissió, també negativa. L’equidistància, com la que va intentar el governador Pilat davant el perseguit Jesús de Natzaret, no es possible. No és cristià. Queda molt clar en l’episodi del judici final ja citat. El Déu de Jesús beneeix als que visiten a les persones que estan a la presó o a l’exili, i maleeix als que no ho fan.

Comparteix aquesta entrada