Un monjo de Poblet resalta la dignitat del president exiliat i la “brutalitat” de l’estat

18

Els monjos del Valle de los Caidos són o poden ser franquistes. Tristament. Els monjos de l’abadia de Poblet son demòcrates i poden ser republicans. És el cas de fra Lluís Solà que signa un escrit en el seu bloc on agraeix al president de Catalunya, Carles Puigdemont, ara a l’exili, la seva “dignitat” davant la “brutalitat” de l’estat espanyol.

“Gràcies, president Puigdemont” és el títol del text de fra Lluís. És aquest…

               “El dia ja llunyà, el 3 de febrer, en què el president va visitar, privadament, casa nostra, va deixar, crec que en tots els monjos, una bona impressió. Personalment vaig copsar una mirada neta i una gran humilitat. I em vaig quedar amb això, i recordo que em va acompanyar força temps.

               Ara, després de tot el que ha passat, després de la brutalitat de l’Estat espanyol, de l’exercici d’indignitat desbordada i desbordant al qual hem assistit estupefactes, fins i tot per part de les instàncies més altes de l’Estat, ara, després de la proclamació de la República catalana pel nostre Parlament legítim, i havent escoltat darrerament el president de la República a l’exili, tot plegat, la seva figura, emergeix amb altíssima dignitat i em recorda molt la del president Companys.

               S’ha dit que Companys va començar ric en la política i va acabar pobre. Al final del seu camí només li quedava l’alè, i uns peus descalços. I els va oferir per Catalunya, en un gest d’altíssima dignitat que ens honora a tots. El president Puigdemont, semblantment, s’ho ha jugat tot per la nostra República: la seva posició, la seva vida professional, la seva tranquil·litat personal i familiar, sobretot la de la seva esposa i les seves filles de les quals ens parlava amb emoció en la seva visita a Poblet. Amb un gest també d’altíssima dignitat que l’honora, ell i el seu govern, han renunciat a exposar el poble de Catalunya a una altra onada de violència com la que vàrem viure el dia 1 d’octubre.

               Per tot això, gràcies president. Gràcies, perquè heu complert el que vàreu prometre. Gràcies perquè heu fet realitat el nostre somni. Com a català, com a cristià, com a monjo, gràcies president. Rebeu també el meu escalf. A les ombres acollidores del monestir, ara avergonyit per tanta indignitat com hem hagut de presenciar aquests dies, prego per vós, per la vostra família, per tots els vostres col·laboradors, i per la República que ja estimem”.

Comparteix aquesta entrada