Nou sacerdot en una Catalunya apassionant

12

Miquel Calsina i Buscà (1970) s’ha ordenat sacerdot de l’Església catòlica a la diòcesi de Girona en una Catalunya que viu un procés apassionant, difícil, esperançat.

1. Qui subscriu va enviar al ja mossèn Miquel en el mateix dia de la seva ordenació, 15 d’octubre, un mail tenint en compte les circumstàncies apuntades. I també el fet que és un home que ha estat, o està, relacionat amb els àmbits universitari, docent, intel·lectual, cívic, polític, mediàtic. Aquesta trajectòria personal forma part del seu bagatge. El missatge cristià és dirigeix a la realitat personal i social, i la interpel.la.

2. Benvolgut Miquel,
Prego avui especialment per tu.
Viure i ser cristià val realment la pena.
Per això el cristianisme és d’actualitat.
El cristianisme despullat d’adherències supèrflues.
El cristianisme implica llibertat.
Alliberament de consciències, persones, comunitats.
El cristianisme implica solidaritat.
Sobretot amb els marginats i els més febles.
El cristianisme implica perdonar i demanar perdó.
El cristianisme implica compartir.
Compartir bens, paraules, companyia, problemes, joia.
El cristianisme es transmet sempre com una oferta.
Sempre respectant la consciència de les persones.
Mai és transmet per imposició.
El cristianisme es fe, confiança en el Déu de Jesús.
El cristianisme és esperança.
El cristianisme és apostar a favor de que tot té un sentit.
La vida, el sofriment, l’alegria, la mort tenen sentit.
El cristianisme és estimar.
El cristianisme es pregar.
Pregar en silenci, en soledat, en grup, en comunió.
Tot això demano a Déu per tu.
I per la teva tasca ara i en el futur.
Amén.

3. El bisbe Francesc Pardo va destacar diversos aspectes de l’Evangeli del dia. Per exemple: “Hem posat sovint l’accent de la fe cristiana en l’exigència, en el sacrifici, amb un cert to de seriositat que a vegades pot semblar com de tristesa. I potser hem oblidat el sentit festiu de la nostra vida cristiana (…) La nostra vida cristiana ha de tendir més a fruir de Déu, del Déu que és font d’alegria i salvació per a tots (…) I això no ens fa desentendre del sofriment, ans al contrari, perquè volem el goig per a tothom; i perquè precisament aquest goig s’ha de viure des de les ambigüitats de l’existència”. El bisbe Francesc Pardo va formular un prec a Miquel Calsina: “Escolta tothom, prega per tothom, estima tothom. I quan no els puguis parlar de Déu, sempre podràs parlar d’ells amb Déu”.

Comparteix aquesta entrada