Funeral per una immigrant arrelada a Catalunya

10

Consol López Carballo, una dona immigrada ben arrelada a Catalunya, ha mort als 88 anys d’edat. El funeral s’ha celebrat al monestir de la ciutat on vivia, Sant Cugat del Vallès.

La Consol és filla de la immigració. De Galicia. Va venir molt jove, als 16 anys, a Sant Cugat. Era la postguerra, la dictadura. Però gràcies a la família que la va acollir, els pagesos de Can Saperas, es va integrar plenament a Catalunya. La seva biografia demostra un fet ben actual avui: la bona relació entre immigració i poble català.

La Consol va perdre el seu marit, Josep Saperas, fa ja deu anys. Ambdós han tingut dos fills, Isabel i Josep, i dos néts, Jesús, català nascut a Kazanlak, Bulgària, i Àngela, que te l’edat que la seva àvia tenia quan va arribar a Sant Cugat.

La Consol ha viscut els darrers sis anys assetjada per malalties diverses. Lentament s’ha anat apagant fins que el seu cor es va parar poc després de la mitja nit del dimarts, 22 d’agost. El seu nét Jesús ha plantejat interrogants aquestes darreres hores. Per què ha mort l’àvia? Tornarà a viure? Està al cel?

La Consol ja coneix les respostes a aquestes preguntes. La seva fe ha estat senzilla. Seguia la missa els diumenges per televisió a la cuina mentre preparava el dinar. La seva pregària era el Parenostre. I la seva filla Isabel ha volgut que la seva mare fos enterrada amb una petita creu sobre el pit. Una creu que no és d’or ni de plata. Una petita creu de fusta, senzilla com la fe de la Consol. És la Creu de Sant Damià lligada a la vida de sant Francesc d’Assis.

Francesc d’Assis te pregàries impressionants fruit de la seva humanitat i de la seva fe. Pregàries com aquesta:

“Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!.
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre, feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s’és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna
i es viu estimant pels segles dels segles. Amén”

Comparteix aquesta entrada