La Vanguardia no ho fa tot bé en l’afer Espanya/Catalunya…

8

“Hem arribat a un punt en el qual la raó no importa tant com la força”. Aquesta és la primera afirmació d’un article que acaba amb un interrogant: “És que tot s’ha fet bé des que Artur Mas va invocar la voluntat d’un poble el novembre del 2012? Tot?”

1. Pregunta i interrogant formen part de l’article “Força, raó i responsabilitat” que Lluís Foix, home important en el Grupo Godó, publica a www.foixblog.com. Segueixen algunes consideracions.

2. Ho fan tot be els mitjans de comunicació espanyols com “La Vanguardia” en l’afer Espanya/Catalunya? El diari del Godó propugna l’anomenada tercera via com han fet o fan la difunta Unió del fracassat Josep Antoni Duran Lleida, o el PSC de Miquel Iceta més depenent que mai del PSOE, o el Cercle d’Economia sense el prestigi d’altres temps. La tercera via defensa la sobirania espanyola amb una Catalunya com una mena de regió autònoma i està en contra de la sobirania catalana.

3. ”La Vanguardia” i la tercera via s’autopresenten com exemple i dipositaris del diàleg. Però “La Vanguardia” i la tercer via no tenen el monopoli del diàleg. El sobiranisme català demostra cada dia que és dialogant, democràtic, pacífic i que vol una entesa en igualtat de condicions amb el sobiranisme espanyol. Les querelles, els fiscals afinats i les amenaces de tot tipus només venen de l’àmbit unionista. El Govern espanyol i els que li donen suport (PP, PSOEPSC, C’s, putaramonetisme de Colau/Comuns) són partidaris de la raó de la força, no de la força de la raó.

4. L’unionisme governamental, parlamentari, mediàtic i econòmic planteja un joc trampós. La trampa consisteix en convidar al president i al Govern de Catalunya per tal que s’expliquin en el Congrés de Diputats. La part catalana, però, ja anat diverses vegades al Congrés. Inútilment. Catalunya, fins i tot en la hipòtesi de que hi hagués un cent per cent d’acord intern, només té el 16% de representació en el Congrés per la qual cosa sempre estarà en minoria per defensar els drets i les llibertats nacionals de Catalunya.

5. Hi ha una sortida a aquest laberint. Una sortida política. La celebració del referèndum és legítim, legal, jurídicament exigible a l’Estat. Així consta en el “Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya”. Ningú ha desmuntat els sòlids arguments d’aquest Manifest.

Comparteix aquesta entrada