L’episcopat reafirma la realitat nacional de Catalunya

11

L’episcopat català ha analitzat la situació que es viu al país a la llum de la Doctrina Social de l’Església. Expressa en un comunicat els elements claus: diàleg; respecte mutu; reafirmació de la nació catalana; legitimitat de totes les opcions polítiques que respectin la dignitat de les persones, dels pobles i les legítimes aspiracions del poble català; necessitat d’eradicar la corrupció.

1. DIÀLEG. “Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. ‘Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg’. Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia”.

2. REALITAT NACIONAL. “Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic”.

3. RESPECTAR LES LEGÍTIMES OPCIONS I ASPIRACIONS CATALANES. “Volem recordar un cop més que ‘defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura’ (“Al servei del nostre poble”, 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures”.

4. ERADICAR LA CORRUPCIÓ. “El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar. Tal com es diu en el document ‘Església, servidora dels pobres’ (2015, n. 11), ‘és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme’”.

5. PETICIÓ ALS CATÒLICS. “Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per ‘una pau cristiana i perpètua’ del nostre poble”.

6. LEGITIMITAT DEL REFERÈNDUM. La postura de l’episcopat català sintonitza amb la dels seus predecessors i amb el que estableix el Compendi de la Doctrina Social de l’Església. El Compendi dedica un capítol a “La Comunitat política” (del punt 377 al 427) que tracta temàtiques ben actuals al món i a Catalunya com l’autoritat política, la persona, el poble, els drets humans, la convivència, l’objecció de consciència, el dret de resistir, la democràcia, la participació política, la societat civil, el referèndum. El número 413 del Compendi estableix: “Els partits polítics tenen el deure d’afavorir una participació àmplia i l’accés de tothom a les responsabilitats públiques (…) El referèndum és també un instrument de participació política, en el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques. La institució de la representació no exclou, de fet, que els ciutadans puguin ser interpel·lats directament amb vista a les opcions de més gran rellevància de la vida social”.

Comparteix aquesta entrada